DE L'INDOEUROPEU A LES LLENGÜES ROMÀNIQUES

Llengües romàniques from Ramón Navarro

 www.ethnologue.com

 

MOTS PATRIMONIALS I CULTISMES

La majoria de les aportacions al vocabulari català provenen del llatí. Es poden diferenciar 

dos grans grups de mots:

a) Mots patrimonials o populars : provenen de paraules llatines que s'han transformat fins convertir-se al català .Aquestes paraules tenen el seu origen al llatí popular, constitueixen característiques de la nostra llengua i es pot diferenciar de les altres llengues romàniques.

b) Cultismes : provenen del llatí culte a partir de la Edat Mitjana quan es van introduir per a omplir buits lèxics . Van ser adaptats sense cap canvi fonètic per evitar que semblaren mots estrangers.

Els semicultismes es poden veure com una evolució fonètica parcial.

Els al.lòtrops o doblets provenen d'una arrel llatina però un per evolució popular i l'altre per adaptació culta.

Exemples:

LLATÍ	MOT PATRIMONIAL	CULTISME
ARTICULU	artell	article
IGNORARE	enyorar	ignorar
RADIU	raig	radi
ORGANU	orgue	òrgan
SPATULA	espatlla	espàtula

SíL·LABES I SEPARACIÓ DE SÍL·LABES

DÍGRAFS

ELS DÍGRAFS

És un grup de dues grafies que representen un únic so.

Se separen:	No se separen:
rr: ar-ri-bar, cor-re-foc, ... ss: cos-set, pis-sar-ra l·l: no-vel-la, col-le-gi, ... tx: cot-xe, car-tut-xe-ra, ... ix: co-nei-xi-a, ca-lai-xe-ra, ... tj: plat-ja, cor-ret-ja, ... tg: for-mat-ge, pa-ti-nat-ge, ...	ll: u-llets, co-lla, ... ny: ba-nya, a-ra-nya, ... gu: es-ti-gués, for-mi-gues, ... qu: pe-ri-qui-to, pa-quet, ... ig: ma-reig, de-sig, ...

LES FRUITES

http://www.avl.gva.es/va/publicacions/Col-lecci---L-xics-/Fitxes/L-xic-de-les-fruites-i-verdures

ELS TEXTOS EXPOSITIUS

Textos Expositius from Mariapin

Activitat lectura. Activitat 19

Pellisser: Qui adoba i ven pells; cast. peletero. Los pellicers veem, Sènyer, que han offici e mester de ajustar una pell ab altra e de cosir una pell ab altra, Llull Cont. 122

Llenyater: leñador

Coeter: Pirotècnic (Val.).

Carboner: Home que fa o ven carbó; cast. carbonero. Un hom carboner era pobre..., e una nit faent en una muntanya son carbó, Eximplis, ii, 156.

Argenter: Home que treballa en la indústria de l'argent, de l'or i de les pedres fines; cast. platero. Gran re d'argenters e de revenedors qui tenien en lurs obradors gran re de copes bacins pitxers talladors escudelles d'aur e d'argent e d'altres joyes, Llull Blanq. 84. Com [mira] son més rich brillant un argenter, Canigó, iii.

Miner, home que treballa a treure argent de les mines. Lo pabordre de Tarragona començà a fer una cava molt gran e pregon e longa a argenters qui sabien de caves a fer, Desclot Cròn., 86

Nevater: 2. m. i f. Qui es dedicava a arreplegar neu i a vendre-la en l'estiu (Barc., Val., Mall.); cast. nevero. Los nevaters se són desvergonyits demanant disminuir lo pes, doc. a. 1706 (Aguiló Dicc.).

Velluter: Qui feia o venia vellut; cast. terciopelero. Viurien honradament ab l'ofici de velluter, doc. a. 1573 (BSAL, xxii, 158). Sebastià Sparse, valluter, doc. a. 1623 (BSAL, xxii, 315).

TEMA 1 CONTINGUTS

Unitat 1. L’exposició. L’oració simple

OBJECTIUS

• Aproximar-se als textos expositius: finalitat, estructura i trets bàsics.
• Representar situacions orals relacionades amb el lèxic del món vegetal i l’agricultura.
• Identificar els dígrafs i separar correctament les síl·labes.
• Diferenciar entre mots patrimonials i cultismes.
• Valorar la diversitat de llengües al món com un patrimoni de la humanitat que cal preservar.
• Conéixer la manera com s’agrupen les llengües indoeuropees.
• Definir els textos literaris i distingir-los d’altres tipologies textuals.
• Reconéixer els diferents tipus de gèneres literaris.
• Aprendre a elaborar mapes conceptuals.
• Aprendre a utilitzar un diccionari en línia.

CONTinguts

Continguts conceptuals

• Els textos expositius: definició, estructura i recursos.
• Lèxic del món vegetal i l’agricultura.
• Els dígrafs i les síl·labes.
• Les funcions del llenguatge.
• Els enunciats: oracions i frases.
• Els constituents bàsics de l’oració simple: subjecte i predicat.
• Tipus de paraules segons l’origen.
• Les famílies lingüístiques: la família indoeuropea.
• Els gèneres literaris.
• Les tècniques bàsiques d’estudi: els mapes conceptuals.

Continguts procedimentals

• Identificació de les parts de què consten els textos expositius.
• Anàlisi dels diferents tipus d’elements de cohesió textual en textos expositius.
• Representació de situacions orals relacionades amb el món vegetal.
• Identificació de dígrafs i separació sil·làbica.
• Identificació de la funció del llenguatge que predomina en un enunciat.
• Distinció entre oració i frase.
• Diferenciació de subjecte i predicat.
• Obtenció de mots cultes i patrimonials a partir d’arrels llatines.
• Classificació de les diferents llengües europees en les famílies corresponents.
• Distinció dels textos literaris entre altres tipus de textos.
• Identificació dels diversos gèneres literaris.
• Ús de la tècnica d’estudi dels mapes conceptuals.

Continguts actitudinals

• Valoració de la importància dels arbres en l’àmbit urbà.
• Interés per l’elaboració de textos expositius acurats com a mitjà de comunicació essencial de l’àmbit acadèmic.
• Respecte pel lèxic propi del món rural.
• Valoració de la diversitat lingüística com a manifestació de la diversitat cultural.
• Interés per aplicar la tècnica d’estudi del mapa conceptual com a eina eficaç d’aprenentatge.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Identificar els textos expositius i les situacions en què es produeixen. (M)

Saber realitzar un text expositiu (O)

Ampliar el lèxic del món agrícola i aliments (F)

Separar correctament les síl·labes. (M)

Reconéixer els dígrafs. (M)

Conéixer les paraules segons l’origen. (F)

Conéixer l’agrupació de les llengües indoeuropees. (F)

Distingir un text literari d’un de no literari. (F)

Reconéixer el gènere literari a què pertany un text. (M)

Fer un mapa conceptual. (M)

Entendre i saber contestar preguntes de comprensió sobre el llibre de lectura (O)

CONEIXEU ELX?

Aquesta   primera  unitat  ens  permetrà  fer  un tomb  virtual   per un  dels indrets  d'aquesta fantàstica ciutat:  el palmerar d'Elx, símbol de la ciutat, i un dels llocs més representatius de la nostra Comunitat.
Anem a situar la ciutat en el mapa:

El Palmerar d'Elx és Patrimoni de la Humanitat:

Si voleu fer un tomb per aquest espai privilegiat, deixeu-vos conduir per la música:

                                           http://www.youtube.com/watch?v=hVGpObIxy94


Si la vostra intenció és conéixern més a fons la nostra ciutat veïna:

http://www.youtube.com/watch?v=VKY_Imr8w_k