VALENCIÀ 2n ESO

VALENCIÀ 2n ESO

dissabte, 13 de setembre del 2014

2n C - LLISTA DE CORREUS

2n C – LLISTA DE CORREUS 15 SETEMBRE 2014

Podríem dir, sense exagerar, que la vostra participació a hores d'ara és escassa : -)
Vaig a allargar el termini fins el divendres 19, com a darrer dia.


  1. FERNANDO MÉRIDA
  2. ISABELA CASADIEGO
  3. MARÍA ZARAGOZA
  4. JOSÉ LUÍS MARTÍNEZ
  5. AITANA GOMIS
  6. ARACIL
  7. ALEJANDRO LAJARÍN
  8. MARI CRUZ MIRANDA
  9. SERGIO SÁNCHEZ


dimecres, 3 de setembre del 2014

LA NOSTRA GUIA






Introducció
Aquesta programació ha estat elaborada seguint criteris en què convergeixen dos punts de vista complementaris:
Per una banda, les propostes educatives docents plantejades des de l’Educació Secundària Obligatòria. Per altre costat, incloent-hi aspectes del Projecte de Pedagogia Ignaciana que completen, ordenen i donen un sentit personal i propi, com a Centre de la Companyia de Jesús, a les propostes generals de la LOE.
D’aquesta manera la Guia de l’alumne de Llengua i Literatura valencianes de Segon d’ESO serveix com a orientació i reforç per a l’alumne dins d’aquesta assignatura.
Aquesta guia consta de les següents orientacions metodològiques:
        1.      Programació general del curs:
2.      Consideracions generals
3.      Objectius Generals de l’àrea
4.      Materials
5.      Eixos Transversals
6.      Temporalització general i unitats
7.      Metodologia
8.      Planificació i manera d’avaluar
9.      Atenció a la diversitat
        10.  Relacionat amb cada unitat  i seguint les directrius del llibre de text:
11.  Selecció i classificació dels continguts
12.  Programació a tres nivells
13.  Criteris d’avaluació
14.  Explicació d’alguns continguts d’especial dificultat i/o interés
La resta d’activitats queden, al nostre parer, completament cobertes per les plantejades al llibre  de text. Així, el llibre seleccionat està dividit en 8 temes i un apèndix on es recull informació necessària i útil per a l’alumne/a.
Les unitats didàctiques segueixen l’estructura següent, repartida en eixos: ens comuniquem, coneixem la llengua, aprenem més, treballem les competències i apliquem el que hem aprés.

L’estructura de les Unitats didàctiques és la següent:

ENS COMUNIQUEM
Lectura i comprensió. Es presenta una selecció de textos de tipologies diverses amb propostes per a comprendre’ls: abans, durant i després de la lectura. Es treballen competències bàsiques relacionades amb la pràctica de les destreses necessàries per a comprendre correctament textos de tipologia diversa.
Tipologia textual. S’analitzen i s’elaboren textos de diverses tipologies i de diferents gèneres literaris, amb activitats relacionades amb la vida diària, per tal de fomentar l’expressió i l’hàbit de lectura, respectivament. Es treballen competències bàsiques relacionades amb la pràctica de les destreses necessàries per a comprendre textos, i amb l’ús de diverses formes de discurs oral, tot ajustant la parla a la situació comunicativa.
Comunicació oral.  Es traballa la comprensió auditiva i l’expresió oral. Les activitats de comprensió es fan a partir de les audicions que s’inclouen en ekl CD. Les activitats d’espressió oral proposen l’escenificació d’una sèrie de situacions quotidianes, relacionades amb la lectura de situacions quotidianes, relacionades amb el tema de la lectura inicial. Cadascuna de les propostes presenta unes indicacions que serveixen per a guiar  a l’alumne.


CONEIXEM LA LLENGUA
Gramàtica, Ortografia i Lèxic. Es proposen seqüències d’aprenentatge amb activitats de gramàtica, ortografia i lèxic per tal d’assolir un major domini de la llengua. Es treballen competències bàsiques relacionades amb la pràctica de les destreses necessàries per a comprendre oracions, escriure paraules correctament i utilitzar un vocabulari variat i precís.


APRENEM MÉS
Llengua i societat. Es divideix en dues parts. D’una banda les unitats 1,2 i 3 serveixen perquè els alumnes comencen a famicialitzar-se amb la terminologia bàsica de la sociolingüística: quin són els elements de la comunicació i què són els àmbits d’ús i els registres; d’altra banda les unitats 4, 5, 6, 7 i 8 introdueixen l’alumnat en la història de la nostra llengua, des dels orígens fins a l’esplendor del segle XV.

Literatura.  Es planteja com una iniciació al fet literari i al coneixement de les peculiaritats discursives i lingüístiques dels textos literaris, segons el gènere a que pertanguen: narrativa poesia o teatre. Alhora es procura aportar una visió paronàmica de la història de la nostra literatura


TREBALLEM COMPETÈNCIES
Técniques per a estudiar. L’objectiu d’aquesta part és l’adquisició de tècniques que faciliten la tasca de l’alumne a l’hora d’estudiar o de consultar materials per a l’elaboració de textos i treballs de classe.  Es tracten eines necessàries per a desenvolupar-se en qualsevol àmbit de la vida acadèmica.
          Investiguem en... Es pretén treballar la transversalitat mitjançant la investigació sobre diversos àmbits de la vida quotidiana.

APLIQUEM EL QUE HEM APRÉS
És un apartat que repren un recull de totes les activitats realitzades durant la unitat.        


Programació general
L’Educació Secundària Obligatòria té com a finalitat el desenvolupament integral i harmònic dels aspectes intel·lectuals, afectius i socials de la persona. Un dels camps d’acció fonamental d’aquesta etapa caldrà ser una educació relativa al llenguatge i la comunicació, de manera que els alumnes aconseguisquen un saber reflexiu sobre les pràctiques comunicatives necessàries per a la socialització. Aquestes metes educatives impliquen especialment les àrees de llengües, però també qualsevol altra àrea o disciplina, en utilitzar el llenguatge com a mitjà de comunicació i d’adquisició i transmissió del coneixement.

Objectius generals
L’ensenyança de la Llengua i la Literatura, tant en valencià com en castellà, en esta etapa tindrà com a objectiu el desenrotllament de les següents capacitats:
1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i cultural.
2. Utilitzar el valencià i el castellà per a expressar-se oralment i per escrit, de manera coherent i adequada en cada situació de comunicació i en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, per a prendre consciència dels propis sentiments i idees, i per a controlar la pròpia conducta.
3. Utilitzar la llengua oral en l’activitat social i cultural de manera adequada a les distintes funcions i situacions de comunicació, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació.

4. Reconéixer les diverses tipologies dels textos escrits, i les seues estructures formals, per mitjà dels quals es produïx la comunicació amb les institucions públiques, les privades i les de la vida laboral, així com fer-ne un ús correcte.
5. Utilitzar el valencià i el castellà per a adquirir nous coneixements, així com per a buscar, seleccionar i processar informació de manera eficaç en l’activitat escolar i per a redactar textos propis de l’àmbit acadèmic.
6. Conéixer i valorar com a patrimoni de tots els espanyols la riquesa lingüística i cultural d’Espanya, i considerar, adequadament i amb respecte, les diferents situacions que originen les llengües en contacte en les comunitats bilingües.
7. Apreciar les possibilitats extraordinàries que oferix el castellà com a llengua comuna per a totes les espanyoles i tots els espanyols i per a les ciutadanes i els ciutadans dels països de parla castellana, com a vehicle de comunicació i vertebració d’una de les comunitats culturals més importants del món.
8. Conéixer les diferents manifestacions i varietats del castellà, derivades de la seua expansió per Espanya i Amèrica, i valorar la unitat essencial de la llengua comuna per a tots els parlants de l’idioma.
9. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d’identitat cultural i mitjà irrenunciable per a entendre la realitat de l’entorn i accedir al patrimoni cultural propi.
10. Analitzar els diferents usos socials del valencià i del castellà per a evitar els estereotips lingüístics que impliquen juís de valor i prejuís classistes, racistes o sexistes.
11. Apreciar les possibilitats que oferix el valencià, llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, com a vehicle de comunicació i de vertebració.
12. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià i del castellà, i reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.
13. Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequació, coherència, cohesió i correcció, tant en valencià com en castellà.
14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar-ne les possibilitats comunicatives per a la millora de la producció personal.

15. Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i valorar-lo com una manera de simbolitzar l’experiència individual i col·lectiva en diferents contextos historicoculturals.
16. Conéixer i distingir les principals èpoques artístiques i literàries, els seus trets característics, les obres, i les autores i els autors més representatius de cada època. Conéixer les obres i els fragments representatius de les literatures de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
17. Interpretar i utilitzar la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món, i consolidar hàbits lectors per mitjà de textos adequats a l’edat.
18. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i presentació amb l’ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies.
19. Utilitzar, amb una autonomia progressiva, els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per a obtindre, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents.

Materials
Els materials necessaris que l’alumne haurà d’utilitzar seran:
1.* Llibre de text: Llengua i literatura 2n ESO, Ed. Santillana. Autors Àngels Campos González i altres.
2.* Llibreta per tal de fer les activitats proposades al llibre i d’altres proposades pel professor.
3.*  Diccionari Valencià.
4.  * Llibres de lectura: 
·         Només la mar ens parlarà d’amor. Ed.  Bromera de Joan Pla.
5. * El bloc de l’assignatura i material penjat a EVA (moodle):


           
Continguts i temporalització
Els continguts de l’assignatura de Llengua i Literatura Valencianes Segon d’ESO queden distribuïts  en set unitats, desenrotllades al llarg del curs d’aquesta manera:

Primera Avaluació:
Unitat 1: L’exposició. L’oració simple.
Unitat 2: L’argumentació. El subjecte.

Segona Avaluació:
Unitat 3: Els textos personals. El predicat. 
Unitat 4: La información en la premsa. Els complements verbals (1)

Tercera Avaluació:
Unitat 5: L’opinió en la premsa. Els complements verbals (II)
Unitat 6: La publicitat. Tipus d’oracions (I)
Unitat 7: El còmic i l’auca.

Quarta Avaluació:          
Repàs de  tot el curs (Repàs que es realitzarà de l’apartat apliquem el que hem aprés del llibre)
                       
Metodologia
Bàsicament les estratègies plantejades al llarg del curs segueixen el mètode deductiu; és a dir, s’estudien fenòmens particulars per a extraure després principis generals. Així es fan pràctiques de llengua oral i escrita, com lectura i anàlisi de textos, pràctiques gramaticals, etc.. D’aquesta manera, s’intenta aproximar l’alumne a una visió més dinàmica, motivadora i integradora dins del seu entorn de la llengua valenciana.
Avaluació i criteris de qualificació
El sistema d’avaluació adoptat pel Col·legi Immaculada podria esquematitzar-se de la següent manera:
Primera avaluació: Avaluació de la matèria d’estudi donada. Es farà un examen final (90%) i es valorarà el treball de classe diari amb un (10%)[1]

Segona  avaluació: Avaluació de la matèria d’estudi de la segona avaluació. Es farà un examen intermedi (20%), un examen final (60%), un treball de classe (10%)-explicat al final de la programació- i es valorarà el treball de classe diari amb un (10%).

Tercera avaluació: Avaluació de la matèria d’estudi de la tercera avaluació. Es farà un examen intermedi (20%), un examen final (60%), un treball de classe (10%) –explicat al final de la programació- i es valorarà el treball de classe diari amb un (10%).

Quarta avaluació: Examen final de tots els continguts del curs.
L’avaluació contínua s’arrodoneix amb la següent fórmula:
Si la nota de l’examen final és superior a la mitjana de les tres avaluacions (1ª aval. +  2ª aval. + 3ª aval. / 3), la nota de l’assignatura serà únicament la qualificada a l’examen final.
Si no és així, es faria la mitjana següent:


   Mitjana de les tres avaluacions * 0.8 (80 %) + Nota examen final * 0.2 (20%)




Atenció a la diversitat
Quant al tractament de la diversitat (parlem també d’alumnes amb necessitats educatives especials), els materials de treball que utilitzem per a la nostra assignatura han estat plantejats amb unes característiques específiques:
Pel que fa als continguts conceptuals, abasten un conjunt d’elements bàsics, assumibles per la pràctica totalitat de l’alumnat d’aquests nivells.
Utilitzen el treball en grup en algunes de les activitats de reflexió i de planificació com a eina per a facilitar la interacció entre alumnes amb diferents capacitats i coneixements, i millorar la motivació i la competència dels més febles.
Es tenen en compte les diferències tant en l’aportació al procés com en l’elaboració del producte final entre els diferents alumnes, sense que això signifique una valoració negativa independent de l’esforç esmerçat i de les capacitats i coneixements previs que constituïen el punt de partida de cada alumne o alumna.
Aquests elements referents al tractament de la diversitat es veuen reforçats, i en alguns casos precedits, pel treball relatiu a la construcció reflexiva del codi incorporat en els apartats de Gramàtica, Ortografia i Lèxic. I això és possible per la diversitat d’elements amb els quals treballarem (material), i per la mateixa organit­zació i continguts de les unitats —susceptibles d’una diversa distribució, intensitat i dosificació—, que possibilita integrar els diferents interessos i dominis de la llengua dels aprenents, segons aconsellen la dinàmica de la classe, i les capacitats de l’alumnat.
A més a més, el tractament dels casos específics d’alguns alumnes amb necessitats educatives especials seran treballats paral·lelament al Departament de Valencià, actuant específicament segons les característiques i peculiaritats d’aquestos en cada cas. Evidentment, els criteris d’avalució (contingus, actituds i procediments) estaran adaptats al nivell corresponent.

Quant a les mesures previstes per a l’atenció a la diversitat, cal citar:
       La programació a tres nivells. Els tres tipus de continguts; és a dir, els conceptuals, procedimentals i actitudinals estan classificats segons siguen Mínims (M), Fonamentals (F) o Optatius (O). Açò és el que anomenem la Programació a tres nivells, mitjançant la qual atenem els alumnes amb diferent nivell d’aprenentatge. Aquesta programació es trasllada després a l’avaluació i, per tant, els exàmens presenten les preguntes atenent als continguts segons siguen mínims, fonamentals i optatius. Majoritàriament, els continguts mínims abracen els apartats del llibre de Gramàtica i Ortografia; els fonamentals, els apartats de Model textual, Lèxic i La llengua dels parlants; i els optatius, el de Textos literaris. No obstant això, en cada unitat es detallarà cada concepte amb quin dels tres nivells es correspon.
       L’opcionalitat en els controls.  En els controls, els alumnes tindran la possibilitat d’elegir en algunes preguntes. D’aquesta manera, s’està tractant també el tema de la diversitat, ja que se li dóna facilitat a l’alumne per a poder elegir i no es presenta un model uniforme que arribe a un únic tipus d’alumne.
       La tutoria acadèmica. Són classes de reforç de l’assignatura, en les quals es facilita a l’alumne un determinat tipus de material per a treballar en funció de les seues necessitats.








TREBALLS DE LA SEGONA I TERCERA AVALUACIÓ
TREBALL SEGONA AVALUACIÓ. 1 PUNT
Després de veure la pel·lícula de Charlie i la fàbrica de xocolate, realitzarem un treball sobre la pel·lícula. El treball s’ha de fer en grups de tres. La finalitat del treball és pensar i analitzar tots els valors que la pel·lícula ens mostra. És un treball molt creatiu on s’han de respondre preguntes de la vida personal de cadascú, aspectes generals, preguntar als familiars i amics i fins i tot, crear amb paper, tisores i tot el que es puga alguns objectes.
Aquest treball s’ha de fer íntegrament per escrit. Porteu cura amb el plagi, serà estrictament penalitzat.

TREBALL TERCERA AVALUACIÓ. 1 PUNT
En aquesta avaluació heu d’exposar (preparant-lo prèviament a casa) un dels temes que se t’indiquen a continuació:
·         Recepta de cuina:
·         Crítica d'una llibre o una pel·lícula: 
·         Vol comprar un casa? Agència immobiliària: 
·         Viatges: 
·         Agència de vitages: 
·         Guia turística d'Alacant: 
·         Tenda de roba i/o desfilada models:
·         Els  meus blocs preferits: 
·         Comerç en valencià a Alacant: 
·         Història del nostre col·legi: 
·         Aficions i passatemps: 
·         Endemismes de la Comunitat Valenciana: 
·         Gastronomia típica alacantina: 
·         Història d'Alacant: 
Es pot realitzar, tant individualment com per parelles (en altres casos parleu primer amb el professor)

TREBALL DIARI
És imprescindible fer les activitats encomanades diàriament per tal de poder seguir l’assignatura d’una manera adequada.
Per acoseguir aquest punt de treball, a més de fer els deures diàriament, s’han de lliurar els esquemes encomanats en cada unitat (normalment tres) i les activitats de redacció (normalment una)




















Unitat 1. L’exposició. L’oració simple

OBJECTIUS
·      Aproximar-se als textos expositius: finalitat, estructura i trets bàsics.
·      Representar situacions orals relacionades amb el lèxic del món vegetal i l’agricultura.
·      Identificar els dígrafs i separar correctament les síl·labes.
·      Recordar el present d’indicatiu, imperfet i futur.
·      Diferenciar entre mots patrimonials i cultismes.
·      Valorar la diversitat de llengües al món com un patrimoni de la humanitat que cal preservar.
·      Conéixer la manera com s’agrupen les llengües indoeuropees.
·      Definir els textos literaris i distingir-los d’altres tipologies textuals.
·      Reconéixer els diferents tipus de gèneres literaris.
·      Aprendre a elaborar mapes conceptuals.
·      Aprendre a utilitzar un diccionari en línia.

CONTinguts
Continguts conceptuals
·      Els textos expositius: definició, estructura i recursos.
·      Lèxic del món vegetal i l’agricultura.
·      Els dígrafs i les síl·labes.
·      Els constituents bàsics de l’oració simple: subjecte i predicat.
·      Tipus de paraules segons l’origen.
·      Les famílies lingüístiques: la família indoeuropea.
·      Els gèneres literaris.
·      Les tècniques bàsiques d’estudi: els mapes conceptuals.

Continguts procedimentals
·      Identificació de les parts de què consten els textos expositius.
·      Anàlisi dels diferents tipus d’elements de cohesió textual en textos expositius.
·      Representació de situacions orals relacionades amb el món vegetal.
·      Identificació de dígrafs i separació sil·làbica.
·      Obtenció de mots cultes i patrimonials a partir d’arrels llatines.
·      Classificació de les diferents llengües europees en les famílies corresponents.
·      Distinció dels textos literaris entre altres tipus de textos.
·      Identificació dels diversos gèneres literaris.
·      Ús de la tècnica d’estudi dels mapes conceptuals.


Continguts actitudinals
·       Valoració de la importància dels arbres en l’àmbit urbà.
·      Interés per l’elaboració de textos expositius acurats com a mitjà de comunicació essencial de l’àmbit acadèmic.
·      Respecte pel lèxic propi del món rural.
·      Valoració de la diversitat lingüística com a manifestació de la diversitat cultural.
·      Interés per aplicar la tècnica d’estudi del mapa conceptual com a eina eficaç d’aprenentatge.


CRITERIS D’aVALUACIÓ
·       Identificar els textos expositius i les situacions en què es produeixen. (M)
·       Saber realitzar un text expositiu (O)
·       Ampliar el lèxic del món agrícola i aliments (M)
·       Separar correctament les síl·labes. (M)
·       Reconéixer els dígrafs. (M)
·       Conéixer les paraules segons l’origen. (F)
·       Conéixer l’agrupació de les llengües indoeuropees. (F)
·       Distingir un text literari d’un de no literari. (F)
·       Reconéixer el gènere literari a què pertany un text. (M)
·       Fer un mapa conceptual. (M)
·       Saber utilitzar el present d’indicatiu, imperfet i futur (F)
·       Entendre i saber contestar preguntes de comprensió sobre el llibre de lectura (O)





Unitat 2. L’argumentació. El subjecte

OBJECTIUS
·      Aproximar-se a les característiques dels textos argumentatius: estructura i tipus d’arguments.
·      Representar situacions orals relacionades amb el centre d’ensenyament.
·      Conéixer les regles d’apostrofació i del guionet.
·      Aprendre la funció dels signes de puntuació.
·      Classificar manlleus segons la seua procedència.
·      Conéixer la forma que adopten en la nostra llengua alguns dels manlleus més usats.
·      Aproximar-se a la realitat lingüística europea i sobretot de l’estat espanyol.
·      Conéixer les característiques principals dels assajos i saber identificar-los.
·      Aproximar-se a l’obra de Joan Fuster, com a representant de l’assaig en la nostra literatura.
·      Descobrir la tècnica de redacció a partir d’un mapa conceptual.
·      Explorar l’ús de neologismes en els mitjans de comunicació escrits.

CONTINGUTS
Continguts conceptuals
·      Els textos argumentatius: estructura, tipus d’arguments i gèneres.
·      Lèxic específic de l’àmbit escolar.
·      Els signes de puntuació, l’apòstrof i el guionet.
·      Els manlleus o préstecs.
·      La realitat lingüística a Europa i a l’estat espanyol.
·      L’assaig: definició i característiques. L’obra assagística de Joan Fuster.
·      Redacció de textos a partir d’un mapa conceptual.
·      Els neologismes en els mitjans de comunicació.

Continguts procedimentals
·      Identificació del tema i de la tesi d’un text argumentatiu. Diferenciació dels diferents tipus d’arguments que es poden usar
per a defensar una tesi.
·      Representació de situacions orals relacionades amb el centre d’ensenyament.
·      Aplicació de les regles d’apostrofació.
·      Aplicació de les regles del guionet.
·      Ús adequat dels signes de puntuació.
·      Classificació dels manlleus segons l’origen.
·      Identificació de l’assaig com a gènere transmissor d’idees i reflexions.
·      Tècnica per a redactar a partir d’un mapa conceptual.
·      Recerca de neologismes en els mitjans de comunicació.
·      Ser capaç de redactar un text argumentatiu i reconéixer-lo.




Continguts actitudinals
·      Reconeixement de la igualtat de sexes i respecte als drets fonamentals de la dona.
·      Interés per integrar els companys nouvinguts al centre.
·      Respecte per la diversitat lingüística a l’estat espanyol.
·      Respecte envers les idees i les aportacions dels companys en la realització de debats o treballs en grup.


CRITERIS D’aVALUACIÓ
·      Diferenciar els diferents tipus d’arguments. (M)
·      Identificar l’estructura dels textos argumentatius.  (M)
·      Aplicar correctament les regles d’apostrofació. (M)
·      Usar adequadament diversos signes gràfics, com el guionet, el guió llarg, el
parèntesi, les cometes, els signes d’admiració i d’interrogació. (M)
·      Conéixer la forma correcta i l’origen dels manlleus més usuals en la nostra llengua. (F)
·      Saber la definició de manlleu (M)
·      Conéixer les diferents llengües de l’estat espanyol i el seu origen. (M)
·      Conéixer informació més extensa (localització, arells...) de les llengües de l’estat espanyol (F)
·      Identificar les característiques principals de l’assaig. (O)
·      Ser capaç de redactar un text argumentatiu (O)



Unitat 3. Els textos personals. El predicat

OBJECTIUS
·      Conéixer els trets i els gèneres més rellevants dels textos personals.
·      Representar situacions orals en què practicar el lèxic bàsic de les relacions familiar.
·      Repassar les regles d’accentuació.
·      Identificar el predicat d’una oració.
·      Diferenciar els diversos tipus de verbs: atributiu i predicatiu.
·      Distingir els diferents tipus de predicats: nominal i verbal.
·      Identificar i corregir els barbarismes més habituals.
·      Distingir els diferents fenòmens de contacte de llengües.
·      Establir les diferències entre els textos personals i la literatura autobiogràfica.
·      Distingir entre literatura autobiogràfica i literatura en primera persona.
·      Aproximar-se a l’obra de Josep Pla com a principal representant de les narracions autobiogràfiques en la nostra literatura.
·      Aprendre a definir conceptes.
·      Conéixer i aprendre a utilitzar correctors automàtics.

CONTINGUTS
Continguts conceptuals
·      Els textos personals: definició i gèneres.
·      El lèxic de la família.
·      L’accent gràfic.
·      El predicat: tipus de nuclis i tipus de predicats.
·      Els barbarismes: definició i equivalències.
·      La variació lingüística.
·      Conseqüències de les situacions de llengües en contacte.
·      La literatura autobiogràfica.
·      Tècnica per a definir conceptes.
·      Els correctors automàtics en línia.

Continguts procedimentals
·      Identificació dels textos de caràcter personal i diferenciació dels diversos gèneres que en formen part.
·      Representació de situacions orals relacionades amb la família.
·      Classificació de les paraules segons la posició de la síl·laba tònica i ús correcte de l’accent gràfic.
·      Identificació del predicat i distinció de tipus de predicats.
·      Identificació dels barbarismes en un discurs.
·      Reconeixement de les diferents situacions de contacte de llengües.
·      Distinció entre la literatura autobiogràfica i la literatura en primera persona.
·      Aplicació de la tècnica de definir conceptes.
·      Investigació dels correctors automàtics disponibles en la xarxa.
Continguts actitudinals
·      Respecte per les diferents opcions sexuals.
·      Empatia per les persones que viuen lluny del seu país.
·      Valoració de l’escriptura com un mitjà d’autoconeixement.
·      Actitud crítica enfront de situacions de discriminació lingüística.
·       

CRITERIS D’aVALUACIÓ
·           Conéixer els gèneres i la definició dels textos personals. (M)
·           Conéixer i usar oralment lèxic de la família. (M)
·           Classificar paraules segons la síl·laba tònica. (M)
·           Aplicar correctament les regles d’accentuació. (M)
·           Identificar el predicat d’una oració. (M)
·           Distingir els tipus de predicats i els tipus de verbs. (M)
·           Conéixer les diverses varietats que pot presentar una llengua. (M)
·           Saber diferenciar les varietats d’una llengua i carácteristíques concretes (F)
·           Diferenciar entre diverses situacions de contacte de llengües. (F)
·           Saber distingir entre la literatura autobiogràfica i obres escrites en primera persona. (O)
·           Conéixer autors d’obres autobiogràfiques de la literatura universal. (O)
·           Conéixer els autors més importants de la literatura valenciana de les obres autobiogràfiques universals (M)
·           Saber fer una definició. (F)
·           Saber redactar un text personal (O)







Unitat 4. La informació en la premsa. Els complements verbals (I)

OBJECTIUS
·      Conéixer els principals gèneres periodístics informatius.
·      Representar situacions orals relacionades amb els jocs.
·      Aprendre les regles bàsiques de l’ús de la dièresi.
·      Identificar els complements verbals d’una oració.
·      Diferenciar els complements verbals bàsics: atribut, CD i CI i substituir-los.
·      Identificar i corregir els vulgarismes més habituals.
·      Aproximar-se a les diferents situacions que ha viscut la nostra llengua al llarg del temps.
·      Conéixer les característiques distintives del gènere dramàtic.
·      Distingir entre drama i tragèdia.
·      Preparar la informació per fer un treball.
·      Consultar la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives.

CONTINGUTS
Continguts conceptuals
·      Els textos periodístics informatius: la notícia, el reportatge i l’entrevista.
·      El lèxic dels jocs.
·      La dièresi.
·      Els complements verbals: atribut, CD i CI.
·      Els vulgarismes: definició i formes correctes.
·      Evolució de la llengua al llarg de la història.
·      El teatre: definició i subgèneres (tragèdia i drama).
·      Emmagatzematge de les fonts d’un treball.
·      Consulta de la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives.
·       
Continguts procedimentals
·      Identificació de les parts d’una notícia.
·      Identificació de les característiques bàsiques d’un reportatge.
·      Representació de situacions orals relacionades amb el món dels jocs.
·      Distinció de les diverses funcions de la dièresi i ús correcte d’aquesta.
·      Identificació dels diferents tipus de complements verbals (atribut, CD i CI).
·      Detecció de vulgarismes en un discurs.
·      Identificació de les acotacions d’un text teatral.
·      Diferenciació entre tragèdia i comèdia.
·      Preparació de la informació per a fer un treball.
·      Consulta de la informació continguda en la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives.

Continguts actitudinals
·      Interés pels mitjans de comunicació com a mitjans de coneixement del món.
·      Valoració d’internet com a eina social i educativa.
·      Interés per evitar els vulgarismes, en especial en les situacions de comunicació social.
CRITERIS D’aVALUACIÓ
·           Identificar els diversos gèneres periodístics informatius. (M)
·           Reconéixer l’estructura dels diferents gèneres periodístics informatius. (M)
·           Conéixer el lèxic relacionat amb els jocs. (M)
·           Aplicar correctament les regles d’ús de la dièresi. (M)
·           Saber accentuar frases completes tant amb accent com en dièresi (F)
·           Identificar els complements verbals bàsics: atribut, CD i CI. (M)
·           Saber substituir el CD I CI pel pronom feble adient.  (M)
·           Conéixer les diverses etapes i situacions de la llengua al llarg del temps. (F)
·           Identificar l’estructura i les característiques típiques dels textos teatrals. (M)
·           Diferenciar un drama d’una tragèdia aplicant les característiques apreses. (O)
·           Fer fitxes de lectura per emmagatzemar.(M)
·           Saber redactar un fragament d’un gènere periodístic. (O)


Unitat 5. L’opinió en la premsa. Els complements verbals (II)
OBJECTIUS
·      Conéixer els principals gèneres periodístics d’opinió.
·      Distingir entre fets objectius i opinions.
·      Representar oralment situacions en què s’usa el lèxic propi del teatre.
·      Reconéixer els sons sonor i sord de la essa i les grafies corresponents.
·      Identificar els diferents complements verbals d’una oració.
·      Conéixer alguns geosinònims bàsics de la nostra llengua.
·      Aproximar-se a les diferències bàsiques entre els dialectes occidental
i oriental.
·      Identificar la varietat dialectal en què està escrit un text a partir de les característiques lèxiques i morfològiques.
·      Reconéixer les característiques del gènere comèdia.
·      Conéixer algunes obres de la nostra literatura representants del teatre de carrer.
·      Aprendre a utilitzar diferents tipus de diccionaris.
·      Conéixer els diferents dialectes a través de les sèries televisives.

CONTINGUTS
Continguts conceptuals
·      Els textos periodístics d’opinió: article d’opinió, columna, carta al director
i editorial.
·      El lèxic específic del teatre.
·      Els sons essa sonora i essa sorda i les grafies corresponents.
·      Els complements verbals: CRV, CPred i CC.
·      Els dialectalismes: definició i geosinònims més típics.
·      Els dos blocs dialectals de la nostra llengua: l’occidental i l’oriental.
·      La comèdia: definició i característiques.
·      El teatre popular: definició i obres més característiques en la nostra literatura.
·      Els materials de consulta: diccionaris generals, ortogràfics i d’equivalències.

Continguts procedimentals
·      Distinció dels diferents gèneres periodístics d’opinió.
·      Diferenciació de fets i opinions.
·      Representació de situacions orals relacionades amb el món del teatre.
·      Identificació dels sons essa sorda i essa sonora amb la grafia corresponent.
·      Diferenciació dels complements de règim verbal, predicatiu i circumstancial.
·      Reconeixement dels diferents tipus de complements verbals.
·      Reconeixement dels dialectalismes en un discurs.
·      Identificació de la procedència d’un text per les característiques lingüístiques.
·      Reconeixement d’una comèdia i de les característiques del teatre popular.
·      Desenvolupament de tècniques per a utilitzar diferents tipus de diccionaris.
·      Distingir els dialectes mitjançant l’escolta d’una sèrie televisiva.



Continguts actitudinals
·      Respecte per les diferents opinions i interpretacions sobre un fet.
·      Valoració del teatre com a producte literari i també social.
·      Respecte pels diversos dialectes com a maneres diferents d’usar una llengua que permeten reconéixer la procedència del parlant.


CRITERIS D’aVALUACIÓ
·         Identificar els diversos gèneres periodístics d’opinió. (M)
·         Reconéixer els fets i les opinions en un text argumentatiu. (M)
·         Conéixer lèxic relacionat amb el teatre i usar-lo oralment de manera correcta. (M)
·         Usar correctament les grafies corresponents als sons essa sonora i essa sorda. (M)
·         Saber pronunciar els dos sons de essa sorda i sonora (F)
·         Identificar els diferents complements verbals. (M)
·         Saber distingir els diferents complements verbals pel pronom feble adient (F)
·         Reconéixer les característiques bàsiques dels dos blocs dialectals (occidental i oriental) i saber distingir ambdós dialectes en escoltar parlants de diferents indrets. (O)
·         Identificar els elements típics d’una comèdia. (O)
·         Conéixer les obres més representatives del teatre popular en la nostra literatura. (M)
·         Conéixer els diferents tipus de diccionaris. (M)
·         Saber redactar un fragment de text d’opinió. (O)





Unitat 6. La publicitat. Tipus d’oracions (I)

OBJECTIUS
1.     Conéixer les característiques bàsiques dels textos publicitaris.
2.     Identificar els recursos estilístics més utilitzats en la publicitat i conéixer-ne les particularitats en cada mitjà de difusió.
3.     Representar situacions orals relacionades amb el cotxe.
4.     Usar correctament les grafies corresponents al so palatal fricatiu sord
i als sons africats sords i sonors.
5.     Identificar els diferents tipus d’oració segons el predicat.
6.     Revisar tots els tipus de complements verbals que hem vist en unitats anteriors.
7.     Conéixer l’estructura típica dels refranys i aprendre a desxifrar-ne
el significat.
8.     Conéixer les característiques pròpies del dialecte valencià i dels diferents subdialectes.
9.     Saber situar geogràficament els subdialectes del valencià.
10.  Conéixer els autors teatrals més importants de la literatura universal.
11.  Aproximar-se a les companyies i als dramaturgs contemporanis més destacats de la nostra literatura.
12.  Preparar una pàgina amb un processador de textos.
13.  Reconéixer les semblances entre cinema i teatre.

CONTINGUTS
Continguts conceptuals
·           Els textos publicitaris: definició, característiques i recursos estilístics.
·           El lèxic del cotxe.
·           Les grafies corresponents als sons palatals africats sords i sonors.
·           La grafia corresponent al so palatal fricatiu sord.
·           Les oracions segons el predicat: atributives, predicatives i impersonals.
·           Els refranys: definició i estructura.
·           Característiques lingüístiques del valencià i dels seus subdialectes.
·           Els principals autors teatrals de la literatura universal.
·           L’evolució del teatre en la nostra literatura.
·           Les companyies i els dramaturgs contemporanis més destacats de la nostra literatura.
·           L’ús d’un processador de textos.      

Continguts procedimentals
·           Identificació dels diversos elements de què consta un text publicitari.
·           Reconeixement dels recursos estilístics més utilitzats en els eslògans.
·           Ús correcte de les grafies corresponents als sons palatals africats i al so palatal fricatiu sord.
·           Identificació dels diferents tipus d’oracions segons el predicat.
·           Anàlisi oracional.
·           Interpretació de refranys.
·           Identificació de les característiques bàsiques dels dialectes valencians.
·           Localització dels diferents subdialectes.
·           Ús dels processadors de textos.
·           Identificació de semblances entre cinema i teatre.

Continguts actitudinals
·           Actitud crítica davant els textos publicitaris a què ens exposem.
·           Valoració dels refranys com a elements transmissors de la cultura d’un poble.
·           Interés pel teatre com a expressió artística que reflecteix els canvis de la societat.
·           Respecte pels diversos subdialectes valencians.

CRITERIS D’aVALUACIÓ
·           Identificar els diferents elements de què consta un text publicitari. (M)
·           Reconéixer els diversos recursos estilístics amb finalitat persuasiva. (M)
·           Conéixer lèxic relacionat amb l’automòbil i usar-lo en textos orals. (M)
·           Usar correctament les grafies corresponents als sons palatals africats i al so palatal fricatiu sord. (M)
·           Distingir els diferents tipus d’oracions segons el predicat i la relació d’aquest amb el subjecte. (M)
·           Reconéixer les característiques bàsiques dels principals subdialectes del valencià. (F)
·           Conéixer els autors teatrals destacats de la literatura valenciana (M)
·           Conéixer els autors teatrals més destacats de la literatura universal. (O)
·           Conéixer les companyies i els dramaturgs contemporanis més representatius de la nostra literatura. (O)
·           Conéixer els usos bàsics d’un processador de textos. (M)
·           Saber elaborar un text publicitari. (O)

Unitat 7. El còmic i l’auca. Tipus d’oracions (II)

OBJECTIUS
·           Aproximar-se a l’estructura i a les característiques dels gèneres gràfics.
·           Reconéixer les diferències entre còmics i auques.
·           Representar situacions orals relacionades amb el lèxic de l’època medieval.
·           Utilitzar correctament les grafies corresponents als sons oclusius en posició final de mot.
·           Usar correctament les grafies b i v.
·           Saber desxifrar el significat de les locucions i les frases fetes més conegudes de la nostra llengua.
·           Identificar les causes de la davallada de l’ús culte del valencià.
·           Conéixer les característiques més rellevants de la poesia i la música.
·           Aproximar-se al moviment musical i literari de la Nova Cançó.
·           Usar diferents tipografies en un processador de textos.
·           Reconéixer els edificis més destacats de València dels segles xvi, xvii i xviii.

CONTINGUTS
Continguts conceptuals
·           Els gèneres gràfics: el còmic i l’auca.
·           Lèxic de la societat medieval.
·           Les consonants corresponents als sons oclusius.
·           Les grafies b i v.
·           Les oracions segons l’actitud del parlant: enunciatives, interrogatives, exclamatives, imperatives, dubitatives i optatives.
·           Les locucions i les frases fetes.
·           La situació sociolingüística de la nostra llengua durant els segles XVI, XVII
i XVIII.
·           Les característiques més destacades de la poesia i la música.

Continguts procedimentals
·           Identificació dels trets característics dels gèneres gràfics.
·           Diferenciació entre còmic i auca.
·           Ús correcte de les grafies corresponents als sons oclusius (p/b, t/d, c/g) en posició final.
·           Ús correcte de les grafies b i v.
·           Classificació de les oracions segons la intenció del parlant.
·           Construcció d’oracions de diferents tipus segons la intenció de l’emissor.
·           Descodificació de les locucions i les frases fetes.
·           Reconeixement dels elements característics de la lírica i la cançó.
·           Interpretació de les composicions de cantautors de la Nova Cançó.
·           Aplicació de les eines del processador de textos per a modificar la tipografia d’un text.
·           Identificació dels edificis més destacats de l’època moderna.


Continguts actitudinals
·           Denúncia d’actituds malvades i egoistes.
·           Valoració de moviments i iniciatives com la Nova Cançó, amb les quals es lluità per aconseguir la llibertat.


CRITERIS D’aVALUACIÓ
·           Identificar les característiques i l’estructura pròpies dels gèneres gràfics:
el còmic i l’auca. (M)
·           Conéixer el lèxic relacionat amb l’edat mitjana. (M)
·           Escriure correctament les oclusives en posició final. (M)
·           Escriure correctament les grafies b i v, quan correspon. (M)
·           Diferenciar entre locucions i frases fetes. (F)
·           Interpretar locucions i frases fetes habituals de la nostra llengua. (F)
·           Conéixer la situació de la llengua durant els segles xvi, xvii i xviii. (O)
·           Identificar els recursos característics de la lírica. (O)
·           Conéixer els representants i les línies temàtiques essencials del moviment
de la Nova Cançó. (O)
·           Manipular el tipus de lletra amb un processador de textos. (M)
·           Saber redactar un còmic o auca. (O)










Conjugació verbal
INDICATIU

1a conjugació
-ar
2a conjugació
-er
2a conjugació
-re
3a conjugació
-ir (pura)
3a conjugació
Ir (incoativa)
Present
Parl-e
Parl-es
Parl-a
Parl-em
Parl-eu
Parl-en
Tem
Tem-s
Tem
Tem-em
Tem-eu
Tem-en
Perd
Perd-s
Perd
Perd-em
Perd-eu
Perd-en
Dorm
Dorm-s
Dorm
Dorm-im
Dorm-iu
Dorm-en
Serv-isc
Serv-eixes/-ixes
Serv-eix/ -ix
Serv-im
Serv-iu
Ser-eixen/ -ixen
Imperfet
Parl-ava
Parl-aves
Parl-ava
Parl-àvem
Parl-aveu
Parl-aven
Tem-ia
Tem-ies
Tem-ia
Tem-íem
Tem-íeu
Tem-ien
Perd-ia
Perd-ies
Perd-ia
perd-íem
perd-íeu
perd-ien
Dorm-ia
Dorm-ies
Dorm-ia
Dorm-íem
Dorm-íeu
Dorm-ien
Serv-ia
Serv-ies
Serv-ia
Serv-íem
Serv-íeu
Serv-ien
Perfet
He parlat
Has parlat
Ha parlat
Hem parlat
Heu parlat
Han parlat
He temut
Has temut
Ha temut
Hem temut
Heu temut
Han temut
He perdut
Has perdut
Ha perdut
Hem perdut
Heu perdut
Han perdut
He dormit
Has dormit
Ha dormit
Hem dormit
Heu dormit
Han dormit
He servit
Has servit
Ha servit
Hem servit
Heu servit
Han servit
Passat simple
Parl-í
Parl-ares
Parl-à
Parl-àrem
Parl-àreu
Parl-aren
Tem-í
Tem-eres
Tem-é
Tem-érem
Tem-éreu
Tem-eren
Perd-í
Perd-eres
Perd-é
Perd-érem
Perd-éreu
Perd-eren
Dorm-í
Dorm-ires
Dorm-í
Dorm-írem
Dorm-íreu
Dorm-iren
Serv-í
Serv-ires
Serv-í
Serv-írem
Serv-íreu
Serv-iren
Futur
Parl-aré
Parl-aràs
Parl-arà
Parl-arem
Parl-areu
Parl-aran
Tem-eré
Tem-eràs
Tem-erà
Tem-erem
Tem-ereu
Tem-eran
Perd-ré
Perd-ràs
Perd-rà
Perd-rem
Perd-reu
Perd-ran
Dorm-iré
Dorm-iràs
Dorm-irà
Dorm-irem
Dorm-ireu
Dorm-iran
Serv-iré
Serv-iràs
Serv-irà
Serv-irem
Serv-ireu
Serv-iran
SUBJUNTIU

Present
Parl-e
Parl-es
Parl-e
Parl-em
Parl-eu
Parl-en
Tem-a
Tem-es
Tem-a
Tem-em
Tem-eu
Tem-en
Perd-a
Perd-es
Perd-a
Perd-em
Perd-eu
Perd-en
Dorm-a
Dorm-es
Dorm-a
Dorm-im
Dorm-iu
Dorm-en
Serv-isca
Serv-isques
Serv-isca
Serv-im
Serv-iu
Serv-isquen
                                                                          IMPERATIU
Present
-
Parl-a
Parl-e
Parl-em
Parl-eu
Parl-en
-
Tem
Tem-a
Tem-em
Tem-eu
Tem-en
-
Perd
Perd-a
Perd-em
Perd-eu
Perd-en
-
Dorm
Dorm-a
Dorm-im
Dorm-iu
Dorm-en
-
Serveix/ -ix
Serv-isca
Serv-im
Serv-iu
Serv-isquen








Per a poder aclarir-se millor podíem fer una altra classificació de verbs, ja que hi ha alguns que tenen alguna peculiaritat a l’hora de conjugar-se. Per tant, a l’hora de conjugar un verb hem de fixar-se també a quin subgrup pertany. Començarem per la primera conjugació (els acabats en –ar)
Conjugat com:
-ar (cantar) = cante, cantes, canta, cantem, canteu, canten
-jar (com envejar) = envege, enveges, enveja, envegem, envegeu, envegen
-gar (com pregar) = pregue, pregues, prega, preguem, pregueu, preguen
-çar (com començar) = comence, comences, comença, comencem, comenceu, comencen
-car (com remarcar) =  remarque, remarques, remarca, remarquem, remarqueu, remarquen.

Completa les frases que tens a continuació amb els verbs conjugats de la forma adequada.
Jo ___________ (menjar) pa tots els dies.
Ells ____________(calçar) un quaranta de peu.
Nosaltres ____________ (cantar) en tots els actes del col·legi.
Els mestres _____________ (unificar) els criteris d'avaluació.
A què es ____________ (dedicar) ara els teus avis?
Els meus avis ______________ (fabricar) mobles d'oficina.
Diuen que en aquell casalot els mobles es _______________ (menejar) sols.
No ______________ (apagar) els llums fins a les dotze.
Si no voleu que se us _______________ (corcar) els mobles, els haureu de tractar amb insecticides.
Què hi ____________ (sucar) a la llet, galetes o coca?
Serà millor que no ____________ (divulgar) el que ha passat.
Xiquets, _____________ (tancar) bé la porta, que fa fred!
Si les mans se't ______________ (ressecar) amb el vent, posa-t'hi crema.
_____________ (tocar) al piano una peça de Tete Montoliu!
Què dius? No m'ho puc creure! Supose que ______________ (bromejar).
Ens han avisat perquè ________________ (desallotjar) la sala. Hi ha perill d'incendi.
On ____________ (estiuejar) vosaltres?
Quina revista és aquesta que ______________ (vosaltres fullejar)?
Quan ____________ (començar) les vacances et ve de gust dormir tot el dia.
Si _____________ (viatjar) amb avió no podràs veure el paisatge.
Sobretot no vos _________ (equivocar-se) de ruta, que ja fem tard!
En la segona conjugació hem de fer una distinció; els que acaben en –re i –er. Dels que acaben en –re podem trobar aquestos dos models de conjugació:
-re (com perdre) = perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden
-re (com prendre) = prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen

Completa les frases que tens a continuació amb els verbs conjugats de la forma adequada.
A mi no em ___________ (doldre) que no m’haja convidat a la festa.
Els meus amics _____________ (comprendre) els meus problemes.
Ells ____________ (vendre) tot tipus de llepolies.
Quan vulgues _____________ (prendre- nosaltres) un café una vesprada.
Ell no ___________ (cabre) per aquest forat. És massa gran.
Segons la recepta, els rovells es _____________ (batre) primer.
Ell _______________ (batre) els rovells després però també li ix bé la recepta.
Maria ______________ (descompondre) l’equació en matemàtiques.
Els meus veïns ________________ (aprendre) ràpidament.
En valencià s’ __________________ (aprendre) els verbs. Ara se’ls sabem perfectament.
Alguns soldats ___________________ (combatre) en el front.
El meu germà, que és molt pesat, sempre __________________ (debatre) a ma mare.
El jurat _________________ (absoldre) al pres després de passar tres anys en la presó.
Hui comença la campanya que __________________ (combatre) el càncer.
Crec que és hui quan els ministres __________________ (debatre) els pressupostos.
Jo no ________________ (admetre) que em contradigues.
Sempre em ________________ (perdre) en aquest poble.
Jo ________________ (confondre) Marta amb la seua cosina.
No __________________ (comprendre) per què es _______________ (comportar-se) així.
Quan eixim a pegar un volta els meus amics ____________ (prendre) un refresc i jo _______________ (prendre) un suc.
El formatge es ____________ (fondre) millor si es gras. Jo el que ____________ (comprar) el ____________ (fondre) en una paella.
Un de la meua classe s’ho ____________ (aprendre) tot súper ràpid. Jo, en canvi, m’ho _______________ (aprendre) més lentament.
En tercer lloc parlarem de la tercera conjugació. Com heu vist en el primer full, hi ha dos tipus de verbs: els incoatius i els purs. Per aquesta raó hi ha dos conjugacions.
-ir (com servir (incoatius): sirvisc, serveixes, serveix/ servix, servim, serviu, serveixen/servixen)
-ir (com dormir (purs): dorm, dorms, dorm, dromim, dormiu, dormen).

Hi ha models que segueixen el model pur però presenten una xicoteta irregularitat.
Collir: cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
Cosir: cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen.
Tossir: tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen.
Sortir: surt, surts, surt, sortim, sotiu, surten.

També hi ha verbs que poden seguir els dos models de conjugació; la conjugació de pur i de incoatiu. Aquestos verbs són: llegir, vestir, teixir, mentir, engolir, afegir, escopir, renyir, tenyir, fregir, rostir i acudir.

Completa les frases que tens a continuació amb els verbs conjugats de la forma adequada.
_______ (sentir) que hages passat per això.
Sempre _________ (patir) per tot el món. És molt patidor.
Pareix que tinga un sisé sentit. Sempre _____________ el que va a succeir-me.
Si tu no et ____________ (divertir) és perquè no vols.
La normativa _____________ (establir) els llocs on no es pot fumar.
Nosaltres simplement _____________ (reproduir) el que ens van dir en la reunió.
Ella sempre _____________ (fregir) la carn abans de fer la salsa.
Llúcia diu que s’ ______________ (avorrir) molt amb les pel·lícules de por.
Ell ___________ (mentir) als seus companys.
Últimament, tu _____________ (dormir) massa hores.
Quan hi ha un revolt en la carretera jo _______________ (reduir) la velocitat.
Si ___________ (dormir) tota la nit, al dia següent t’alces molt més descansat.
El pare del meu amic _____________ (sentir) uns sorolls estranys per la nit.
Eixe tornavís ____________ (servir) per subjectar tota la prestatgeria.
Si la creïlla ____________ (bollir) massa es desfà.
Verbs irregulars
Els verbs irregulars, com el propi nom indica, no tenen cap regla. Per això se’ls hem d’apredre de memòria. Hi ha molts però començarem este any amb els que més s’utilitzen.
Present indicatiu       (saber)                        present indicatiu  (anar)
                                                                   vaig
saps                                                                vas
sap                                                                 va
sabem                                                             anem
sabeu                                                              aneu
saben                                                              van
Present indicatiu (fer)                                  Present indicatiu (tenir)
faig                                                                tinc
fas                                                                  tens
fa                                                                  
fem                                                                tenim
feu                                                                 teniu
fan                                                                 tenen
Present indicatiu       (veure)                       Present indicatiu  (ser)
veig                                                                sóc
veus                                                               eres
veu                                                                 és
veiem                                                             som
veieu                                                              sou
veuen                                                             són
Present indicatiu (estar)                              Present indicatiu (poder)
estic                                                               puc
estàs                                                               pots
està                                                                pot
estem                                                             podem
esteu                                                              podeu
estan                                                              poden

Present indicatiu (creure)                           Present indicatiu (viure)
Crec                                                               visc
Creus                                                             vius
Creu                                                               viu
Creiem                                                           vivim
Creieu                                                            viviu
Crecen                                                           viuen




Present indicatiu (voler)                              Present indicatiu (dur)
Vull                                                                duc
Vols                                                               dus
Vol                                                                 du
Volem                                                            duem
Voleu                                                             dueu
Volen                                                             duen

Completa les frases que tens a continuació amb els verbs conjugats de la forma adequada.
Diumenge ________________ (dur jo) en xiquet al parc.
No ______________ (saber jo) res del que ha passat amb Maria.
Nosaltres tenim una reunió a l’escola i no hi _______________ (poder) faltar.
________ (creure) que eixe alumnes està mentint.
Jo ____________ (viure) a un barri molt llunyà.
Jo ____________ (fer) sempre els deures que em manen els meus professors. En canvi, Joan mai els ____________ (fer)
Tu ____________ (tenir) molta vergonya però el teu amic, ni en _______ (tenir) ni la coneix.
El meu amic Sergi ____________ (ser) el millor.
Els seus cosins sempre ____________ (anar) de viatge al mateix lloc.
Tot això __________ (tenir) molt bona imatge.
Alfons i tu ______________ (ser) els delegats de curs.
Si tu _____________ (voler) _________ (poder) fer les coses millor.
Tu no ___________ (saber) que eixes coses no es _____________ (fer)?

Ara practicarem tots els verbs apresos al mateix temps.
Jo ____________ (escriure) les correccions amb els bolígraf roig.
Joana i jo _____________ (passejar) totes les vesprades pel parc.
Com que vosaltres no ______________ (atendre) no _______________ (comprendre) les explicacions que _________ (fer) el professor.
Els alumnes ________________ (començar) les classes amb molt il·lusió, però després...
El decret de salut pública ______________ (establir) els llocs on es pot fumar.
Fixa’t com els xiquets _______________ (agafar) l’aigua i ___________ (regar) les plantes del jardí.
Cada dia ella _______________ (eixir) a les 7 de sa casa, __________________ (esmorzar) al bar de la plaça i, després, ____________ (anar) a treballar.
El passat
Imperfet d’indicatiu
1a conjugació                                               2a conjugació                                   3ª conjugació
Jo cant-ava                                         Jo bat-ia                                  Jo pat-ia
Tu cant-aves                                      Tu bat-ies                               Tu pat-ies
Ell cant-ava                                        Ell bat-ia                                Ell pat-ia
Nosaltres cant-àvem                          Nosaltres bat-íem                   Nosltres pat-íem
Vosaltres cant-àveu                            Vosaltres bat-íeu                    Vosaltres pat-íeu
Ells cant-aven                                    Ells bat-ien                             Ells pat-ien

Els verbs regulars segueixen aquesta conjugació i, com pots observar, la segona i tercera conjugació coincideixen. Haureu d’anar en compte amb els verbs que són irregulars.

CREURE
SER
DUR
FER
DIR
Creia
Creies
Creia
Crèiem
Crèieu
creien
Era
Eres
Era
Érem
Éreu
Eren
Duia
Duies
Duia
Dúiem
Dúieu
duien
Feia
Feies
Feia
Fèiem
Fèieu
Feien
Deia
Deies
Deia
Dèiem
Dèieu
Deien

Els verbs veure, treure, riure i caure fan aquest temps verbal com creare

Hi ha també alguns verbs que canvien la u de l’infinitiu per la v:

VIURE
BEURE
Vivia
Vivies
Vivia
Vivíem
Vivíeu
vivien
Bevia
Bevies
Bevia
Bevíem
Bevíeu
Bevien


Passat simple
1a conjugació                                               2a conjugació                                   3ª conjugació
Jo cant-í                                              Jo bat-í                                    Jo pat-í
Tu cant-ares                                       Tu bat-eres                             Tu pat-ires
Ell cant-ara                                        Ell bat-é                                 Ell pat-í
Nosaltres cant-àrem                           Nosaltres bat-érem                 Nosltres pat-írem
Vosaltres cant-àreu                            Vosaltres bat-éreu                  Vosaltres pat-íreu
Ells cant-aren                                     Ells bat-eren                           Ells pat-iren

Passat perifràstic
Jo vaig                                               
Tu vas                                               
Ell va                                      + infinitiu
Nosaltres vam                       
Vosaltres vau
Ells van

Perfet
Jo he
Tu has
Ell ha                                      + participi (batut/ menjat/ sabut…)
Nosaltres hem
Vosaltres heu
Ells han


Aquestos temps verbals que acabem de donar no s’ha de confondre.
-Perfet. Indica accions que han començat en el passat i que duren fins al present, o que la seva terminació està dins el període de l'enunciació -- aquesta distinció resulta important per casos com per exemple he fet (avui, aquest mes, aquest any, o alguna vegada amb efectes en el present) vs. vaig fer (ahir, el mes passat, l'any passat, o fa temps i ja sense efectes en el present). Es forma amb l'auxiliar haver en present i el participi passat del verb conjugat (he dit, has badat...). Són correctes, però arcaiques, les formes havem i haveu: havem sortit, haveu vist.
-El passat perifràstic i el passat simple es poden utilitzar en el mateix context, encara que s’utilitza més el perifràstic. Indica accions ja finalitzades. Actualment el simple té un ús culte i literari i s'empra sobretot la tercera persona (féu, digué....). És el temps que acumula més irregularitats. En valencià és perfectament viu, sovint preferible a la forma perifràstica. Només dues persones (la segona del singular i la tercera del plural) s'escriuen sense accent.
- Imperfet. Indica accions que van començar en el passat i que poden no haver finalitzat, descripcions en el passat, accions d'una durada relativa o bé costums (volia, ballaven....). Cal destacar que sempre duen accent la primera i la segona persones del plural.

Per a poder fer el passat de manera correcta s’ha de saber formar el participi. Ací teniu algunes regles que podeu gastar.
1ª conjugació                         2a conjugació                                   3ª conjugació           
-at                                           -ut                                          -it
Ha comprat                            hem perdut                             he dormit

En la majoria de verbs acabats en –endre i –metre formen el participi irregular acabat en és
Entendre                     entés
Aprendre                     aprés
Prendre                       pres
Desfendre                   defés

Heu de tindre en compte que el participi presenta moltes irregulatitats. Per aquest motiu cal revisar el participi en el diccionari.

Atendre                                  atés
Córrer                                     corregut
Defendre                                defés
Establir                                   establit
Fer                                          fet
Haver                                     hagut
Seure                                      segut
Valer                                       valgut
Viure                                      viscut


Ara repassem d’una manera més visual aquesta teoria.

Espai destinat per a fer les activitats proposades en la presentació.
_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________




Ompliu els espais buits amb l’imperfet corresponent
1.      Nosaltres __________________ (anar) a l’escola amb el tram.
2.      Els xics aquells _________________ (correr) com llebres.
3.      El testament no _______________ (incloure) cap referència als fills.
4.      ____________ (fer) les pastes de Nadal quan passava Tot Sants.
5.      En aquella escola no _________________ (aprender) tanto como en la mia.

Ompliu els espais amb passat perifràstic
1.      Júlia I tu _________________ (sopar) fa uns dies juntes.
2.      Anit ________________ (emetre) un documental molt interessant.
3.      L’any passat Miquel I Ferran _________________ (treballar) junts.
4.      No ___________________ (recorder) de dir-te que tornaria tard a casa.
5.      Ens _________________ (telefonar) des dels Estats Units per dir-nos que havien arribat bé.
6.      No em _________________ (dir) per què _______________ (marxar) tan de pressa, vosaltres.



Completa els espais amb el perfet.
1.      Hui per la nit __________________ (veure) la pel·lícula.
2.      Ella ________________ (comprar) el pa.
3.      Vosaltres _____________ (fer) els deures?
4.      Ells ____________ (viure) a Elx.
5.      Hui nosaltres _____________ (anar) al mercat.

Traduïx les frases que tens a continuació.
La semana pasada Mónica fue a Sevilla
______________________________________________________________________
El niño llevaba una pelota para regalársela a su hermano.
______________________________________________________________________
Ayer visitamos la catedral de Barcelona
______________________________________________________________________
Esta mañana nos hemos ido a desayunar.
______________________________________________________________________
En invierno se compraron un chalet.
______________________________________________________________________
Joan ha ido hace un momento a tu despacho pero no te ha encontrado
______________________________________________________________________
Es un documental muy bueno. Lo he visto esta mañana.
______________________________________________________________________

Trieu la forma correcta entre les que us proposem, tenint en compte les indicacions anteriors:
Aquest matí els mecànics van canviar – han canviat – canviaren tots els radiadors.
Quan jo era jose sempre vaig llegir – he llegit – llegia abans de dormir.
L’altre dia vaig veure – veia – he vist una notícia en el periòdic sobre el cas dels xiquets robats.
Aquesta setmana he anat – vaig anar- anava a la Facultat tot el que no he anat – vaig anar – anava durant la carrera.
L’altre dia mentre vaig corregir – corregia – he corregit els exàmens, hi havia dues alumnes que volien – van voler – han volgut parlar amb mi.


















GUIA DE LECTURA
Joan Pla (1999),
Només la mar ens parlará d’amor.
Alzira: Ed. Bromera







CAPÍTOL I

1.       Qui parla en el primer capítol? (p.14)

2.       Per què diu la protagonista que la seua infantesa és plena de colors? (p.14)


3.       Saps en què consisteix el joc del sambori al qual jugava Laura amb les seues amigues? (p.15)

4.       Quan Sergi, Enric i Ernest arriben a casa de Laura, quins comentaris va fer sa mare? (p.15-16)


5.       A què es dedicava el pare de Laura? Quina era la seua afició? Quins animals caçava? (p.16-17)

CAPÍTOL II

6.       Qui parla ara? (p.18)

7.       Quins secrets hauria d’explicar a Sergi sa mare quan es fera fadrí? (p.19)    Què vol dir “fer-se fadrí”?


8.       Per què negaven a sa mare faena en el poble? Què és el que va haver de fer? (p.19)
9.       Ja en la casa nova, la mare de Sergi decideix de contar-li el primer dels secrets. Què li diu? També li va avançar el segon dels secrets, de què es tracta? (p.20-21)


10.   Com era Laura físicament? (p.21)


CAPÍTOL III
11.   Com és que Laura va poder descobrir la mar? Què va sentir quan la va tindre a prop? (p.22)

12.   Quins eren els rumors que van córrer quan Sergi va faltar uns dies a l’escola? (p. 24)


13.   Per què van tindre uns dies de festa sense anar a escola? (p.24)

14.   Quins comentaris es van fer a casa de Laura sobre l’avi de Sergi? Qui els va fer? (p.25)






CAPÍTOL IV
15.   Com és que la mare de Sergi va rebre una citació judicial? Per què l’havien denunciada? Qui havia fet la denúncia?  (p.26-27)

16.   En aquest capítol descobrim per què sergi va faltar a l’escola, quina és la raó? (p.28)


17.   On va estar Sergi durant tot aquest temps? (p. 28)

18.   Quina va ser la decisió del jutge? (p. 28-29)


19.   Quin consell important li dóna a Sergi sa mare la vespra de Nadal? (p.29-30)



CAPÍTOL V
20.   Una vegada passats reis, quina sorpresa va donar el pare de Laura a la seua família? Com era la casa on es van mudar? (p.31)


21.   Quina sorpresa va donar Laura als seus pares vespres de la comunió? Explica breument què li va passar i quines persones van estar implicades en el succés. (p.33)
22.   quina va ser la reacció de la mare en veure-la arribar a casa acompanyada de Sergi? I la de son pare? (p.35-36)

23.   El dia de la comunió, com anava vestida Laura? (p.36-37)


24.   En veure sergi a l’eixida del temple, com va reaccionar Laura? (p.37)



CAPÍTOL VI
25.   Qui són Negre i Tom? Com arriben a ales mans de Sergi? Com i per què se separen d’ell? (p.40-42)


Capítol VII
26.   Com es presenta l’estiu per a Laura?

27.   Quin és el projecte dels seus pares per a passar l’estiu?

28.   Què significa “fer boixets”? Qui havia aprés a fer-ne?


29.   Quan el projecte es fa realitat, com va canviar la mare de Laura? Quines coses va deixar de fer i quines coses va començar a fer?


30.   Per al curs vinent, com es presenten les coses per a Laura i el seu germà?



Capítol VIII
31.   Sergi i sa mare, per evitar la calor, decideixen anar a la platja a passar el dia, a qui coneixen? De quina manera? A què es dedicava?

32.   Quins sentiments naixen entre la mare de Sergi i l’Emili? Com evoluciona la relació? Què en pensa Sergi?


33.   Quin fet és el punt de connexió d’aquest capítol amb l’anterior?



Capítol IX

34.   Quins canvis es produeixen en la vida de Laura des que ingresa en l’internat?


35.   Quan va tornar al poble en vacances de Nadal, quines il·lusions de Laura de Laura es van veure truncades per sa mare? Per què?


36.   Al cap i a la fi, com va passar sa mare els Nadals?


37.   El temps avança i la vida de Laura i la de la seua família canvia constantment, en quin sentit?
38.   Què és la cosa? Quins comentaris i de part de qui se’n fan? Què et semblen?

39.   Quins canvis físics experimenta Laura?


40.   Recordes què és un eufemisme? Qui els utilitzava sovint?



Capítol X
41.   Emili es va quedar a viure amb Sergi i sa mare a partir del tercer estiu que es van conéixer. Quines van ser les reaccions i opinions i reaccions d’algunes persones del poble a partir d’aquest fet?


42.   Quins fets van anar demostrant a Sergi que la vida “no era tan senzilla com semblava”?


43.   Quin incident va patir el seu oncle Jaume?


44.   Quines sensacions experimenta Sergi la nit en què sa mare i Emili van fer l’amor a sa casa?


45.   En un moment determinat, Emili decideix parlar amb els avis paterns de Sergi per intentar intercedir entre ells. Quines despostes va trobar?


46.   Mentrestant, quin altre descobriment va experimentar Sergi en la seua vida? (p.68)

Capítol XI
47.   Laura està estudiant 2n de BUP, ja és fadrina, es fixa en els xics però, en qui especialmente? Quina circumstància va afavorir la trobada entre ells?


48.   En quins moments Laura pensava més en Sergi? I en quines coses més pensava en aquests moments del dia? (p.71-73)


49.   Què va passar la nit que els pares no van sopar a casa? Per què Laura tenia “mala conciencia”? (p.73-74)


50.   Laura i les seues amigues tornen al col·legi després de l’estiu, però… què és el que ha canviat en elles? (p.76)



Capítol XII
51.   Qui és Míriam? Què sent Sergi per ella? Ella li correspon? Per què? (p.77-78)

52.   Per Nadal, Laura i Sergi es tornen al poble, com és que Laura no hi era al xalet?


53.   Quina és la proposta que li fa Sergi? L’accepta Laura? (p.81)


Capítol XIII
54.   Com es va prendra sa mare que  Laura se n’anara a pasar la nit de cap d’any fora? I son pare?


55.   Ja en casa d’ôscar, quines van ser les reaccions dels seus antics amics? Què és el que més temia Laura?

56.   Què van prendre mentre tocaven les dotze campanades? És el més habitual? Saps d’on ve la tradició que segurament tu segueixes?



57.   Com va acabar la festa?


Capítol XIV
58.   Què va pasar entre Laura i sergi eixa mateixa nit? I els successius fins la vesprada de Reis?


59.   Com s’ho van arreglar a partir d’aquesta vesprada? Quina promesa es van fer?


60.   Ja separats, com se sentía sergi? Quins pensaments van pasar pel seu cap?



Capítol XV
61.   Van complir la promesa? Què van fer per no alçar sospites?


62.   En un momento de la conversa, laura li diu a Sergi que l’enveja, per què?


63.   Quina opinió es van fer d Sergi les amigues de Laura en l’internat?


Capítol XVI
64.   Sergi reanuda també les clases en l’institut, quina reacció trova en Míriam?


65.   Sa mare i Emili, assabentats de la relació de Sergi amb Laura, què li aconsellen?


66.   Quan es veuen el primer diumenge, patrlen, entre alttres coses, dels pares de Sergi. Quina información en té Laura? S’acosta a la realitat?


67.   Però què va ocórrer un dels diumenges? Qui va parlar amb Laura després de l’incident? Què li va dir?



Capítol XVII
68.   Com se sentia Laura al costat de Sergi? De quines coses es va adonar des que es veía amb Sergi?


69.   En què creia Sergi si era ateu?


70.   Qui va ser la causant d’aquest incident? Quine sraons dóna per justificar la seua acció?


71.   Com es va sentir Laura després de l’incicent. A quina determinació arriba?


72.   Diumenge següent, qui va acudir a la cita? Com va reaccionar Laura amb cadascun d’ells?


Capítol XVIII
73.   Ja en casa, sergi comenta a sa mare i a Emili el que ha passat a l’internat,què li aconsellen?


74.   Qui, pròxim a Sergi, canvia la seua actitud? En quin sentit?


75.   Davant les dificultats, de quina manera tornen a contactar Laura i Sergi?


76.   Quina manera ha trobat Laura de poder eixir de l’internat?


Capítol XIX
77.   Quina determinació van adoptar ara en l’internat amb Laura?


78.   Quina actitud adopta Laura? Amb quina intenció?


79.   Davant les queixes del professorat que havia rebut la directora, què li diu a Laura? És a dir, quins arguments utilitza per intentar demostrar-li que no ho està fent gens bé?


80.   Quins resultats va obtindre Laura en la segona avaluació? Què van provocar aquests resultats?


81.   Quines són les raons per les quals els pares de Laura regutgen Sergi?


82.   Ja a soles Laura i Diana, la seua tutora, què li confessa aquesta? Què li aconsella implícitament?


83.   Què li diu Laura a sergi en l’últim missatge que li escriu abans de les vacances
de Pasqua?


Capítol XX
84.   Com s’ho van arreglar per veure’s el segon dia de vacances de pasqua?


85.   Com va ser la trobada dels dos enamorats?


86.   On va ser la cita següent, la segona demostració d’amor? Descriu breument el lloc.


                  Capítol XXI
87.   Qui és Noèlia? Com és? Per què Laura va confiar en ella per contar-li el seu secret?


88.   Entre d’altres, laura i Noèlia parlen del germà d’aquella, què en diuen?


89.   Per fi arriben a casa les notes d Laura de la segona avaluació. Què va passar en sa casa?



Capítol XXII
90.   En l’entrevista dels pares amb la directora i la tutora, quina actitud va mostrar cadascú?


Capítol XXIII
91.   L’últim dia del curs, la tutora i després la directora parlen amb Laura, què li diu cadascuna?


92.   Ja en sa casa, què li comenta el seu germà David? Quin oferiment li fa? Què van acordar?


Capítol XXIV
93.   Què sospitava Sergi quan el segon dia de juliol Laura el va rebre sense cap impediment per part dels seus pares?


94.   Com s’expliquen les paraules de la directora que tant van sorpendre Laura en el momento en què es van acomiadar?


95.   Després d’una altra vesprada d’amor, ja en casa, els pares de Laura la van advertir d’alguna cosa, de què es tracta?

Capítol XXV
96.   Quina intenció tenen els pares amb aquesta advertencia? Com la va encaixar Laura?


97.   Qui era Julín?


98.   De quines coses van parlar en el sopar el senyor Cassany i el pare de Laura? I julín, Laura i David i Salomé?


99.   Com van anar les coses entre Julín i Laura diez després?



Capítol XXVI
100.   Quina noticia corre per tot el poble? Com arriba a assabentar-se’n Sergi?


101.  Quines coses es van dir Laura i Sergi en aclarar els rumors?


Capítol XXVII
102.  Com es va sentir Julín després del rebuig de Laura?


103.  Salomé va voler parlar amb Laura per telèfon, quines coses es diuen? Són les úniques que parlen? Qui més manifesta les seues queixes?


104.  Quina transcendencia tindria per als pares de Laura rompre les relacions amb els Cassany?

105.  De què van acusar el pare a ella i a David?


106.  Davant d’aquesta situación, quina decisió van prendre els pares de Laura i David?

107.  On van anar de viatge? Com es comunicaven Laura i Sergi?


108.  Quin mal pensament va tindre Sergi sobre les intencions dels pares de Laura?

109.  El pensament que tenia Sergi era l’encertat?


110.  Quina era l’actitud dels pares de Laura? Què en pensaba David?

111.  Quina descisió van prendre els pares en arribar al xalet de nou?


112.  Laura pensa presentar-se a setembre? Per què?

113.  Qui va exercir una influència molt negativa en la relació de Laura i Sergi? Per què? Quines coses no podia aceptar?








JOCS         DE LLENGUA











CONNECTORS

Si es vol estructurar un text
— Per introduir el tema:
L'objectiu principal de... / Aquest escrit/document tracta de...
Respecte a... / Pel que fa a... / Quant a... / Sobre (el tema de)...
En relació amb... / Un altre punt és... / El punt següent tracta de...

-Per marcar ordre:
1r / En primer lloc... / Primer / Primerament / Per començar / D'entrada...
2n / En segon lloc... / Segon / Segonament
3r / En tercer lloc... / Tercer / Tercerament
En darrer lloc / Finalment / En últim lloc... / Per acabar

-Per fer distincions:
D'una banda,... / De l'altra
Per un costat,... / Per l'altre,...
D'altra banda,... / Altrament,...
Al contrari / En canvi

-Per continuar sobre un mateix punt:
A més a més / A més / Així mateix,
Després / Tot seguit / També, / Així doncs...

-Per posar èmfasi en un punt:
És a dir / En altres paraules / Dit d'una altra manera...
S'ha de tenir en compte...
El més important / La idea central / Convé ressaltar
Val la pena recordar / Cal insistir en/a...

- Per posar exemples:
Per exemple / Un bon exemple d'això és... / Com a exemple...
En concret / Com ara

-Per resumir:
En resum / Resumint el més important...
En conjunt / Globalment...

- Per acabar:
En conclusió / En definitiva / En conseqüència / Així doncs...
Per acabar / Finalment...

-Si es volen estructurar idees
— Per indicar causa:
perquè (+ v. indicatiu) / ja que / vist que / com que
atès que / a causa de / gràcies a / per culpa de...

-Per indicar conseqüència:
en conseqüència / consegüentment / per tant / de manera que / per això

-Per indicar condició:
Si / en cas de / a condició de

-Per indicar finalitat:
perquè (+ v. subjuntiu) / a fi de / per tal que / amb l'objectiu de
amb la finalitat de...

- Per indicar oposició (adversatives):
en canvi / al contrari / tanmateix / ara bé
No obstant això.../ Malgrat això...

- Per indicar objecció (concessives):
encara que / malgrat que / tot i que / per bé que










































[1]             NOTA IMPORTANT: Dins el punt de treball de classe es tindrà en compte l'atenció, actitud, col·laboració i participació dels alumnes en cada una de les avaluacions.