Bloc de consulta per als alumnes de Llengua i literatura valenciana de 2n d'ESO del Col·legi Immaculada-Jesuïtes d'Alacant
VALENCIÀ 2n ESO
dilluns, 15 de setembre del 2014
dissabte, 13 de setembre del 2014
2n C - LLISTA DE CORREUS
2n
C – LLISTA DE CORREUS 15 SETEMBRE 2014
Podríem dir, sense exagerar, que la vostra participació a hores d'ara és escassa : -)
Vaig a allargar el termini fins el divendres 19, com a darrer dia.
- FERNANDO MÉRIDA
- ISABELA CASADIEGO
- MARÍA ZARAGOZA
- JOSÉ LUÍS MARTÍNEZ
- AITANA GOMIS
- ARACIL
- ALEJANDRO LAJARÍN
- MARI CRUZ MIRANDA
- SERGIO SÁNCHEZ
dimecres, 3 de setembre del 2014
LA NOSTRA GUIA
Introducció
Aquesta
programació ha estat elaborada seguint criteris en què convergeixen dos punts
de vista complementaris:
Per
una banda, les propostes educatives docents plantejades des de l’Educació
Secundària Obligatòria. Per altre costat, incloent-hi aspectes del Projecte de
Pedagogia Ignaciana que completen, ordenen i donen un sentit personal i propi,
com a Centre de la Companyia
de Jesús, a les propostes generals de la LOE.
D’aquesta
manera la Guia de
l’alumne de Llengua i Literatura
valencianes de Segon d’ESO serveix com a orientació i reforç per a l’alumne
dins d’aquesta assignatura.
Aquesta guia consta de les següents orientacions metodològiques:
1.
Programació general del curs:
2.
Consideracions generals
3.
Objectius Generals de l’àrea
4.
Materials
5.
Eixos Transversals
6.
Temporalització general i unitats
7.
Metodologia
8.
Planificació i manera d’avaluar
9.
Atenció a la diversitat
10.
Relacionat amb cada unitat i seguint les directrius del llibre de text:
11.
Selecció i classificació dels continguts
12.
Programació a tres nivells
13.
Criteris d’avaluació
14.
Explicació d’alguns continguts d’especial
dificultat i/o interés
La resta d’activitats queden, al nostre parer,
completament cobertes per les plantejades al llibre de text. Així, el llibre seleccionat està
dividit en 8 temes i un apèndix on es recull informació necessària i
útil per a l’alumne/a.
Les unitats
didàctiques segueixen l’estructura següent, repartida en eixos: ens comuniquem,
coneixem la llengua, aprenem més, treballem les competències i apliquem el que
hem aprés.
ENS COMUNIQUEM
Lectura
i comprensió. Es presenta una
selecció de textos de tipologies diverses amb propostes per a comprendre’ls:
abans, durant i després de la lectura. Es treballen competències bàsiques
relacionades amb la pràctica de les destreses necessàries per a comprendre
correctament textos de tipologia diversa.
Tipologia
textual. S’analitzen i
s’elaboren textos de diverses tipologies i de diferents gèneres literaris, amb
activitats relacionades amb la vida diària, per tal de fomentar l’expressió i
l’hàbit de lectura, respectivament. Es treballen competències bàsiques
relacionades amb la pràctica de les destreses necessàries per a comprendre
textos, i amb l’ús de diverses formes de discurs oral, tot ajustant la parla a
la situació comunicativa.
Comunicació
oral. Es traballa la comprensió auditiva i
l’expresió oral. Les activitats de comprensió es fan a partir de les audicions
que s’inclouen en ekl CD. Les activitats d’espressió oral proposen
l’escenificació d’una sèrie de situacions quotidianes, relacionades amb la
lectura de situacions quotidianes, relacionades amb el tema de la lectura
inicial. Cadascuna de les propostes presenta unes indicacions que serveixen per
a guiar a l’alumne.
CONEIXEM
LA LLENGUA
Gramàtica,
Ortografia i Lèxic. Es proposen
seqüències d’aprenentatge amb activitats de gramàtica, ortografia i lèxic per
tal d’assolir un major domini de la llengua. Es treballen competències bàsiques
relacionades amb la pràctica de les destreses necessàries per a comprendre
oracions, escriure paraules correctament i utilitzar un vocabulari variat i
precís.
APRENEM
MÉS
Llengua
i societat. Es divideix en
dues parts. D’una banda les unitats 1,2 i 3 serveixen perquè els alumnes
comencen a famicialitzar-se amb la terminologia bàsica de la sociolingüística:
quin són els elements de la comunicació i què són els àmbits d’ús i els registres;
d’altra banda les unitats 4, 5, 6, 7 i 8 introdueixen l’alumnat en la història
de la nostra llengua, des dels orígens fins a l’esplendor del segle XV.
Literatura. Es planteja
com una iniciació al fet literari i al coneixement de les peculiaritats
discursives i lingüístiques dels textos literaris, segons el gènere a que
pertanguen: narrativa poesia o teatre. Alhora es procura aportar una visió
paronàmica de la història de la nostra literatura
TREBALLEM
COMPETÈNCIES
Técniques per a estudiar. L’objectiu d’aquesta part és l’adquisició de
tècniques que faciliten la tasca de l’alumne a l’hora d’estudiar o de consultar
materials per a l’elaboració de textos i treballs de classe. Es tracten eines necessàries per a
desenvolupar-se en qualsevol àmbit de la vida acadèmica.
Investiguem en... Es pretén treballar la transversalitat mitjançant
la investigació sobre diversos àmbits de la vida quotidiana.
APLIQUEM EL QUE HEM
APRÉS
És
un apartat que repren un recull de totes les activitats realitzades durant la
unitat.
Programació general
L’Educació
Secundària Obligatòria té com a finalitat el desenvolupament integral i
harmònic dels aspectes intel·lectuals, afectius i socials de la persona. Un
dels camps d’acció fonamental d’aquesta etapa caldrà ser una educació relativa
al llenguatge i la comunicació, de manera que els alumnes aconseguisquen un
saber reflexiu sobre les pràctiques comunicatives necessàries per a la
socialització. Aquestes metes educatives impliquen especialment les àrees de
llengües, però també qualsevol altra àrea o disciplina, en utilitzar el
llenguatge com a mitjà de comunicació i d’adquisició i transmissió del
coneixement.
Objectius generals
L’ensenyança
de la Llengua
i la Literatura,
tant en valencià com en castellà, en esta etapa tindrà com a objectiu el
desenrotllament de les següents capacitats:
1.
Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat
social i cultural.
2.
Utilitzar el valencià i el castellà per a expressar-se oralment i per escrit,
de manera coherent i adequada en cada situació de comunicació i en els diversos
contextos de l’activitat social i cultural, per a prendre consciència dels
propis sentiments i idees, i per a controlar la pròpia conducta.
3.
Utilitzar la llengua oral en l’activitat social i cultural de manera adequada a
les distintes funcions i situacions de comunicació, adoptant una actitud
respectuosa i de cooperació.
4.
Reconéixer les diverses tipologies dels textos escrits, i les seues estructures
formals, per mitjà dels quals es produïx la comunicació amb les institucions
públiques, les privades i les de la vida laboral, així com fer-ne un ús
correcte.
5.
Utilitzar el valencià i el castellà per a adquirir nous coneixements, així com
per a buscar, seleccionar i processar informació de manera eficaç en
l’activitat escolar i per a redactar textos propis de l’àmbit acadèmic.
6.
Conéixer i valorar com a patrimoni de tots els espanyols la riquesa lingüística
i cultural d’Espanya, i considerar, adequadament i amb respecte, les diferents
situacions que originen les llengües en contacte en les comunitats bilingües.
7.
Apreciar les possibilitats extraordinàries que oferix el castellà com a llengua
comuna per a totes les espanyoles i tots els espanyols i per a les ciutadanes i
els ciutadans dels països de parla castellana, com a vehicle de comunicació i
vertebració d’una de les comunitats culturals més importants del món.
8.
Conéixer les diferents manifestacions i varietats del castellà, derivades de la
seua expansió per Espanya i Amèrica, i valorar la unitat essencial de la
llengua comuna per a tots els parlants de l’idioma.
9.
Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística,
la necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d’identitat
cultural i mitjà irrenunciable per a entendre la realitat de l’entorn i accedir
al patrimoni cultural propi.
10.
Analitzar els diferents usos socials del valencià i del castellà per a evitar
els estereotips lingüístics que impliquen juís de valor i prejuís classistes,
racistes o sexistes.
11.
Apreciar les possibilitats que oferix el valencià, llengua pròpia de la Comunitat Valenciana,
com a vehicle de comunicació i de vertebració.
12.
Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià i del castellà,
i reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.
13.
Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les
normes de l’ús lingüístic per a comprendre textos orals i escrits i per a
escriure i parlar amb adequació, coherència, cohesió i correcció, tant en
valencià com en castellà.
14.
Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions
de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos
estilístics. Apreciar-ne les possibilitats comunicatives per a la millora de la
producció personal.
15.
Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i
valorar-lo com una manera de simbolitzar l’experiència individual i col·lectiva
en diferents contextos historicoculturals.
16.
Conéixer i distingir les principals èpoques artístiques i literàries, els seus
trets característics, les obres, i les autores i els autors més representatius
de cada època. Conéixer les obres i els fragments representatius de les literatures
de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
17.
Interpretar i utilitzar la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer,
d’enriquiment personal i de coneixement del món, i consolidar hàbits lectors
per mitjà de textos adequats a l’edat.
18.
Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca,
elaboració i presentació amb l’ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de
les noves tecnologies.
19. Utilitzar, amb una autonomia progressiva, els
mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per a
obtindre, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions
diferents.
Materials
Els materials necessaris que l’alumne haurà
d’utilitzar seran:
1.* Llibre de text: Llengua i literatura 2n ESO, Ed. Santillana. Autors Àngels Campos
González i altres.
2.* Llibreta per tal de fer les activitats
proposades al llibre i d’altres proposades pel professor.
3.*
Diccionari Valencià.
4. * Llibres de lectura:
·
Només la mar ens parlarà d’amor. Ed. Bromera
de Joan Pla.
5.
* El bloc de l’assignatura i material penjat a EVA (moodle):
Continguts
i temporalització
Els continguts de l’assignatura de Llengua i
Literatura Valencianes Segon d’ESO queden distribuïts en set unitats, desenrotllades al llarg del
curs d’aquesta manera:
Primera Avaluació:
Unitat 1: L’exposició. L’oració simple.
Unitat 2: L’argumentació. El subjecte.
Segona Avaluació:
Unitat 3: Els textos personals. El predicat.
Unitat 4: La información en la premsa. Els complements verbals (1)
Tercera Avaluació:
Unitat 5: L’opinió en la premsa. Els complements
verbals (II)
Unitat 6: La publicitat. Tipus d’oracions (I)
Unitat 7: El còmic i l’auca.
Quarta Avaluació:
Repàs de tot el curs (Repàs que es realitzarà de
l’apartat apliquem el que hem aprés del llibre)
Metodologia
Bàsicament
les estratègies plantejades al llarg del curs segueixen el mètode deductiu; és a dir, s’estudien fenòmens particulars per a
extraure després principis generals. Així es fan pràctiques de llengua oral i
escrita, com lectura i anàlisi de textos, pràctiques gramaticals, etc..
D’aquesta manera, s’intenta aproximar l’alumne a una visió més dinàmica,
motivadora i integradora dins del seu entorn de la llengua valenciana.
Avaluació i criteris de qualificació
El
sistema d’avaluació adoptat pel Col·legi Immaculada podria esquematitzar-se de
la següent manera:
Primera avaluació: Avaluació de la matèria
d’estudi donada. Es farà un examen final (90%) i es valorarà el treball de
classe diari amb un (10%)[1]
Segona avaluació: Avaluació de la matèria
d’estudi de la segona avaluació. Es farà un examen intermedi (20%), un examen
final (60%), un treball de classe (10%)-explicat al final de la programació- i
es valorarà el treball de classe diari amb un (10%).
Tercera avaluació: Avaluació de la matèria
d’estudi de la tercera avaluació. Es farà un examen intermedi (20%), un examen
final (60%), un treball de classe (10%) –explicat al final de la programació- i
es valorarà el treball de classe diari amb un (10%).
Quarta avaluació: Examen final de tots
els continguts del curs.
L’avaluació
contínua s’arrodoneix amb la següent fórmula:
Si
la nota de l’examen final és superior a la mitjana de les tres avaluacions (1ª
aval. + 2ª aval. + 3ª aval. / 3), la
nota de l’assignatura serà únicament la qualificada a l’examen final.
Si
no és així, es faria la mitjana següent:
Mitjana
de les tres avaluacions * 0.8 (80 %) + Nota examen final * 0.2 (20%)
|
Atenció a la diversitat
Quant
al tractament de la diversitat (parlem també d’alumnes amb necessitats
educatives especials), els materials de treball que utilitzem per a la nostra
assignatura han estat plantejats amb unes característiques específiques:
Pel que fa als continguts conceptuals, abasten un conjunt d’elements
bàsics, assumibles per la pràctica totalitat de l’alumnat d’aquests nivells.
Utilitzen el treball en grup en algunes de les activitats de reflexió i
de planificació com a eina per a facilitar la interacció entre alumnes amb
diferents capacitats i coneixements, i millorar la motivació i la competència
dels més febles.
Es
tenen en compte les diferències tant en l’aportació al procés com en
l’elaboració del producte final entre els diferents alumnes, sense que això
signifique una valoració negativa independent de l’esforç esmerçat i de les
capacitats i coneixements previs que constituïen el punt de partida de cada
alumne o alumna.
Aquests
elements referents al tractament de la diversitat es veuen reforçats, i en
alguns casos precedits, pel treball relatiu a la construcció reflexiva del codi
incorporat en els apartats de Gramàtica, Ortografia i Lèxic. I això és possible
per la diversitat d’elements amb els quals treballarem (material), i per la
mateixa organització i continguts de les unitats —susceptibles d’una diversa
distribució, intensitat i dosificació—, que possibilita integrar els diferents
interessos i dominis de la llengua dels aprenents, segons aconsellen la
dinàmica de la classe, i les capacitats de l’alumnat.
A
més a més, el tractament dels casos específics d’alguns alumnes amb necessitats
educatives especials seran treballats paral·lelament al Departament de
Valencià, actuant específicament segons les característiques i peculiaritats
d’aquestos en cada cas. Evidentment, els criteris d’avalució (contingus,
actituds i procediments) estaran adaptats al nivell corresponent.
Quant
a les mesures previstes per a l’atenció a la diversitat, cal citar:
• La programació a tres nivells. Els tres
tipus de continguts; és a dir, els conceptuals, procedimentals i actitudinals
estan classificats segons siguen Mínims (M), Fonamentals (F) o Optatius (O).
Açò és el que anomenem la
Programació a tres nivells, mitjançant la qual atenem els
alumnes amb diferent nivell d’aprenentatge. Aquesta programació es trasllada
després a l’avaluació i, per tant, els exàmens presenten les preguntes atenent
als continguts segons siguen mínims, fonamentals i optatius. Majoritàriament,
els continguts mínims abracen els apartats del llibre de Gramàtica i
Ortografia; els fonamentals, els apartats de Model textual, Lèxic i La llengua
dels parlants; i els optatius, el de Textos literaris. No obstant això, en cada
unitat es detallarà cada concepte amb quin dels tres nivells es correspon.
• L’opcionalitat en els controls. En els controls, els alumnes tindran la
possibilitat d’elegir en algunes preguntes. D’aquesta manera, s’està tractant
també el tema de la diversitat, ja que se li dóna facilitat a l’alumne per a
poder elegir i no es presenta un model uniforme que arribe a un únic tipus
d’alumne.
• La tutoria acadèmica. Són classes de
reforç de l’assignatura, en les quals es facilita a l’alumne un determinat
tipus de material per a treballar en funció de les seues necessitats.
TREBALLS DE LA SEGONA I TERCERA AVALUACIÓ
TREBALL
SEGONA AVALUACIÓ. 1 PUNT
Després
de veure la pel·lícula de Charlie i la
fàbrica de xocolate, realitzarem un treball sobre la pel·lícula. El treball
s’ha de fer en grups de tres. La finalitat del treball és pensar i analitzar
tots els valors que la pel·lícula ens mostra. És un treball molt creatiu on
s’han de respondre preguntes de la vida personal de cadascú, aspectes generals,
preguntar als familiars i amics i fins i tot, crear amb paper, tisores i tot el
que es puga alguns objectes.
Aquest
treball s’ha de fer íntegrament per escrit. Porteu cura amb el plagi, serà
estrictament penalitzat.
TREBALL
TERCERA AVALUACIÓ. 1 PUNT
En
aquesta avaluació heu d’exposar (preparant-lo prèviament a casa) un dels temes
que se t’indiquen a continuació:
·
Recepta de
cuina:
·
Crítica d'una
llibre o una pel·lícula:
·
Vol comprar un
casa? Agència immobiliària:
·
Viatges:
·
Agència de
vitages:
·
Guia turística
d'Alacant:
·
Tenda de roba
i/o desfilada models:
·
Els meus
blocs preferits:
·
Comerç en
valencià a Alacant:
·
Història del
nostre col·legi:
·
Aficions i
passatemps:
·
Endemismes de la Comunitat Valenciana:
·
Gastronomia
típica alacantina:
·
Història
d'Alacant:
Es pot
realitzar, tant individualment com per parelles (en altres casos parleu primer
amb el professor)
TREBALL
DIARI
És imprescindible fer les activitats encomanades
diàriament per tal de poder seguir l’assignatura d’una manera adequada.
Per acoseguir aquest punt de treball, a més de
fer els deures diàriament, s’han de lliurar els esquemes encomanats en cada
unitat (normalment tres) i les activitats de redacció (normalment una)
Unitat 1. L’exposició. L’oració simple
OBJECTIUS
·
Aproximar-se als textos expositius: finalitat,
estructura i trets bàsics.
·
Representar situacions orals relacionades amb el
lèxic del món vegetal i l’agricultura.
·
Identificar els dígrafs i separar correctament les
síl·labes.
·
Recordar el present d’indicatiu, imperfet i futur.
·
Diferenciar entre mots patrimonials i cultismes.
·
Valorar la diversitat de llengües al món com un
patrimoni de la humanitat que cal preservar.
·
Conéixer la manera com s’agrupen les llengües
indoeuropees.
·
Definir els textos literaris i distingir-los
d’altres tipologies textuals.
·
Reconéixer els diferents tipus de gèneres
literaris.
·
Aprendre a elaborar mapes conceptuals.
·
Aprendre a utilitzar un diccionari en línia.
CONTinguts
Continguts conceptuals
·
Els textos expositius: definició, estructura i
recursos.
·
Lèxic del món vegetal i l’agricultura.
·
Els dígrafs i les síl·labes.
·
Els constituents bàsics de l’oració simple:
subjecte i predicat.
·
Tipus de paraules segons l’origen.
·
Les famílies lingüístiques: la família indoeuropea.
·
Els gèneres literaris.
·
Les tècniques bàsiques d’estudi: els mapes
conceptuals.
Continguts procedimentals
·
Identificació de les parts de què consten els
textos expositius.
·
Anàlisi dels diferents tipus d’elements de cohesió
textual en textos expositius.
·
Representació de situacions orals relacionades amb
el món vegetal.
·
Identificació de dígrafs i separació sil·làbica.
·
Obtenció de mots cultes i patrimonials a partir
d’arrels llatines.
·
Classificació de les diferents llengües europees en
les famílies corresponents.
·
Distinció dels textos literaris entre altres tipus
de textos.
·
Identificació dels diversos gèneres literaris.
·
Ús de la tècnica d’estudi dels mapes conceptuals.
Continguts actitudinals
·
Valoració de la importància dels arbres en l’àmbit
urbà.
·
Interés per l’elaboració de textos expositius
acurats com a mitjà de comunicació essencial de l’àmbit acadèmic.
·
Respecte pel lèxic propi del món rural.
·
Valoració de la diversitat lingüística com a
manifestació de la diversitat cultural.
·
Interés per aplicar la tècnica d’estudi del mapa
conceptual com a eina eficaç d’aprenentatge.
CRITERIS D’aVALUACIÓ
· Identificar els textos expositius i les situacions
en què es produeixen. (M)
· Saber realitzar un text expositiu (O)
· Ampliar el lèxic
del món agrícola i aliments (M)
· Separar
correctament les síl·labes. (M)
· Reconéixer els
dígrafs. (M)
· Conéixer les
paraules segons l’origen. (F)
· Conéixer
l’agrupació de les llengües indoeuropees. (F)
· Distingir un text
literari d’un de no literari. (F)
· Reconéixer el
gènere literari a què pertany un text. (M)
· Fer un mapa
conceptual. (M)
· Saber utilitzar el
present d’indicatiu, imperfet i futur (F)
·
Entendre i saber contestar preguntes de comprensió
sobre el llibre de lectura (O)
Unitat
2. L’argumentació. El subjecte
OBJECTIUS
·
Aproximar-se a les característiques dels textos
argumentatius: estructura i tipus d’arguments.
·
Representar situacions orals relacionades amb el
centre d’ensenyament.
·
Conéixer les regles d’apostrofació i del
guionet.
·
Aprendre la funció dels signes de puntuació.
·
Classificar manlleus segons la seua procedència.
·
Conéixer la forma que adopten en la nostra
llengua alguns dels manlleus més usats.
·
Aproximar-se a la realitat lingüística europea i
sobretot de l’estat espanyol.
·
Conéixer les característiques principals dels
assajos i saber identificar-los.
·
Aproximar-se a l’obra de Joan Fuster, com a
representant de l’assaig en la nostra literatura.
·
Descobrir la tècnica de redacció a partir d’un
mapa conceptual.
·
Explorar l’ús de neologismes en els mitjans de
comunicació escrits.
CONTINGUTS
Continguts conceptuals
·
Els textos argumentatius: estructura, tipus
d’arguments i gèneres.
·
Lèxic específic de l’àmbit escolar.
·
Els signes de puntuació, l’apòstrof i el
guionet.
·
Els manlleus o préstecs.
·
La realitat lingüística a Europa i a l’estat
espanyol.
·
L’assaig: definició i característiques. L’obra
assagística de Joan Fuster.
·
Redacció de textos a partir d’un mapa
conceptual.
·
Els neologismes en els mitjans de comunicació.
Continguts procedimentals
·
Identificació del tema i de la tesi d’un text
argumentatiu. Diferenciació dels diferents tipus d’arguments que es poden usar
per a defensar una tesi.
per a defensar una tesi.
·
Representació de situacions orals relacionades
amb el centre d’ensenyament.
· Aplicació de les regles d’apostrofació.
·
Aplicació de les regles del guionet.
·
Ús adequat dels signes de puntuació.
·
Classificació dels manlleus segons l’origen.
·
Identificació de l’assaig com a gènere
transmissor d’idees i reflexions.
·
Tècnica per a redactar a partir d’un mapa
conceptual.
· Recerca de neologismes en els mitjans de comunicació.
· Ser capaç
de redactar un text argumentatiu i reconéixer-lo.
Continguts actitudinals
·
Reconeixement de la igualtat de sexes i respecte
als drets fonamentals de la dona.
·
Interés per integrar els companys nouvinguts al
centre.
·
Respecte per la diversitat lingüística a l’estat
espanyol.
·
Respecte envers les idees i les aportacions dels
companys en la realització de debats o treballs en grup.
CRITERIS D’aVALUACIÓ
·
Diferenciar els diferents tipus d’arguments. (M)
·
Identificar l’estructura dels textos
argumentatius. (M)
·
Aplicar correctament les regles d’apostrofació.
(M)
·
Usar adequadament diversos signes gràfics, com
el guionet, el guió llarg, el
parèntesi, les cometes, els signes d’admiració i d’interrogació. (M)
·
Conéixer la forma correcta i l’origen dels
manlleus més usuals en la nostra llengua. (F)
·
Saber la definició de manlleu (M)
·
Conéixer les diferents llengües de l’estat
espanyol i el seu origen. (M)
·
Conéixer informació més extensa (localització,
arells...) de les llengües de l’estat espanyol (F)
· Identificar les característiques principals de l’assaig. (O)
·
Ser capaç de redactar un text argumentatiu (O)
Unitat 3. Els textos personals. El predicat
OBJECTIUS
·
Conéixer els trets i els gèneres més rellevants
dels textos personals.
·
Representar situacions orals en què practicar el
lèxic bàsic de les relacions familiar.
·
Repassar les regles d’accentuació.
·
Identificar el predicat d’una oració.
·
Diferenciar els diversos tipus de verbs:
atributiu i predicatiu.
·
Distingir els diferents tipus de predicats:
nominal i verbal.
·
Identificar i corregir els barbarismes més
habituals.
·
Distingir els diferents fenòmens de contacte de
llengües.
·
Establir les diferències entre els textos
personals i la literatura autobiogràfica.
·
Distingir entre literatura autobiogràfica i
literatura en primera persona.
·
Aproximar-se a l’obra de Josep Pla com a
principal representant de les narracions autobiogràfiques en la nostra
literatura.
·
Aprendre a definir conceptes.
·
Conéixer i aprendre a utilitzar correctors
automàtics.
CONTINGUTS
Continguts conceptuals
·
Els textos personals: definició i gèneres.
·
El lèxic de la família.
·
L’accent gràfic.
·
El predicat: tipus de nuclis i tipus de
predicats.
·
Els barbarismes: definició i equivalències.
·
La variació lingüística.
·
Conseqüències de les situacions de llengües en
contacte.
·
La literatura autobiogràfica.
·
Tècnica per a definir conceptes.
·
Els correctors automàtics en línia.
Continguts procedimentals
·
Identificació dels textos de caràcter personal i
diferenciació dels diversos gèneres que en formen part.
·
Representació de situacions orals relacionades
amb la família.
·
Classificació de les paraules segons la posició
de la síl·laba tònica i ús correcte de l’accent gràfic.
·
Identificació del predicat i distinció de tipus
de predicats.
·
Identificació dels barbarismes en un discurs.
·
Reconeixement de les diferents situacions de
contacte de llengües.
·
Distinció entre la literatura autobiogràfica i
la literatura en primera persona.
·
Aplicació de la tècnica de definir conceptes.
·
Investigació dels correctors automàtics
disponibles en la xarxa.
Continguts
actitudinals
·
Respecte per les diferents opcions sexuals.
·
Empatia per les persones que viuen lluny del seu
país.
·
Valoració de l’escriptura com un mitjà
d’autoconeixement.
·
Actitud crítica enfront de situacions de
discriminació lingüística.
·
CRITERIS D’aVALUACIÓ
·
Conéixer els gèneres i la definició dels textos
personals. (M)
·
Conéixer
i usar oralment lèxic de la família. (M)
·
Classificar
paraules segons la síl·laba tònica. (M)
·
Aplicar
correctament les regles d’accentuació. (M)
·
Identificar
el predicat d’una oració. (M)
·
Distingir
els tipus de predicats i els tipus de verbs. (M)
·
Conéixer
les diverses varietats que pot presentar una llengua. (M)
·
Saber
diferenciar les varietats d’una llengua i carácteristíques concretes (F)
·
Diferenciar
entre diverses situacions de contacte de llengües. (F)
·
Saber
distingir entre la literatura autobiogràfica i obres escrites en primera
persona. (O)
·
Conéixer
autors d’obres autobiogràfiques de la literatura universal. (O)
·
Conéixer
els autors més importants de la literatura valenciana de les obres
autobiogràfiques universals (M)
·
Saber fer una definició. (F)
·
Saber redactar un text personal (O)
Unitat 4. La
informació en la premsa. Els complements verbals (I)
OBJECTIUS
·
Conéixer els principals gèneres periodístics
informatius.
·
Representar situacions orals relacionades amb
els jocs.
·
Aprendre les regles bàsiques de l’ús de la
dièresi.
·
Identificar els complements verbals d’una
oració.
·
Diferenciar els complements verbals bàsics:
atribut, CD i CI i substituir-los.
·
Identificar i corregir els vulgarismes més
habituals.
·
Aproximar-se a les diferents situacions que ha
viscut la nostra llengua al llarg del temps.
·
Conéixer les característiques distintives del
gènere dramàtic.
·
Distingir entre drama i tragèdia.
·
Preparar la informació per fer un treball.
·
Consultar la Biblioteca Virtual
Joan Lluís Vives.
CONTINGUTS
Continguts
conceptuals
·
Els textos periodístics informatius: la notícia,
el reportatge i l’entrevista.
·
El lèxic dels jocs.
·
La dièresi.
·
Els complements verbals: atribut, CD i CI.
·
Els vulgarismes: definició i formes correctes.
·
Evolució de la llengua al llarg de la història.
·
El teatre: definició i subgèneres (tragèdia i
drama).
·
Emmagatzematge de les fonts d’un treball.
·
Consulta de la Biblioteca Virtual
Joan Lluís Vives.
·
Continguts
procedimentals
·
Identificació de les parts d’una notícia.
·
Identificació de les característiques bàsiques
d’un reportatge.
·
Representació de situacions orals relacionades
amb el món dels jocs.
·
Distinció de les diverses funcions de la dièresi
i ús correcte d’aquesta.
·
Identificació dels diferents tipus de
complements verbals (atribut, CD i CI).
·
Detecció de vulgarismes en un discurs.
·
Identificació de les acotacions d’un text
teatral.
·
Diferenciació entre tragèdia i comèdia.
·
Preparació de la informació per a fer un
treball.
·
Consulta de la informació continguda en la Biblioteca Virtual
Joan Lluís Vives.
Continguts
actitudinals
·
Interés pels mitjans de comunicació com a
mitjans de coneixement del món.
·
Valoració d’internet com a eina social i
educativa.
·
Interés per evitar els vulgarismes, en especial
en les situacions de comunicació social.
CRITERIS D’aVALUACIÓ
·
Identificar els diversos gèneres periodístics
informatius. (M)
·
Reconéixer
l’estructura dels diferents gèneres periodístics informatius. (M)
·
Conéixer
el lèxic relacionat amb els jocs. (M)
·
Aplicar
correctament les regles d’ús de la dièresi. (M)
·
Saber
accentuar frases completes tant amb accent com en dièresi (F)
·
Identificar els complements verbals bàsics:
atribut, CD i CI. (M)
·
Saber
substituir el CD I CI pel pronom feble adient.
(M)
·
Conéixer
les diverses etapes i situacions de la llengua al llarg del temps. (F)
·
Identificar
l’estructura i les característiques típiques dels textos teatrals. (M)
·
Diferenciar
un drama d’una tragèdia aplicant les característiques apreses. (O)
·
Fer fitxes de lectura per emmagatzemar.(M)
·
Saber redactar un fragament d’un gènere
periodístic. (O)
Unitat
5. L’opinió en la premsa. Els complements verbals (II)
OBJECTIUS
·
Conéixer els principals gèneres periodístics
d’opinió.
·
Distingir entre fets objectius i opinions.
·
Representar oralment situacions en què s’usa el
lèxic propi del teatre.
·
Reconéixer els sons sonor i sord de la essa i
les grafies corresponents.
·
Identificar els diferents complements verbals
d’una oració.
·
Conéixer alguns geosinònims bàsics de la nostra
llengua.
·
Aproximar-se a les diferències bàsiques entre
els dialectes occidental
i oriental.
i oriental.
·
Identificar la varietat dialectal en què està
escrit un text a partir de les característiques lèxiques i morfològiques.
·
Reconéixer les característiques del gènere
comèdia.
·
Conéixer algunes obres de la nostra literatura
representants del teatre de carrer.
·
Aprendre a utilitzar diferents tipus de
diccionaris.
·
Conéixer els diferents dialectes a través de les
sèries televisives.
CONTINGUTS
Continguts
conceptuals
·
Els textos periodístics d’opinió: article
d’opinió, columna, carta al director
i editorial.
i editorial.
·
El lèxic específic del teatre.
·
Els sons essa sonora i essa sorda i les grafies
corresponents.
·
Els complements verbals: CRV, CPred i CC.
·
Els dialectalismes: definició i geosinònims més
típics.
·
Els dos blocs dialectals de la nostra llengua:
l’occidental i l’oriental.
·
La comèdia: definició i característiques.
·
El teatre popular: definició i obres més
característiques en la nostra literatura.
·
Els materials de consulta: diccionaris generals,
ortogràfics i d’equivalències.
Continguts
procedimentals
·
Distinció dels diferents gèneres periodístics
d’opinió.
·
Diferenciació de fets i opinions.
·
Representació de situacions orals relacionades
amb el món del teatre.
·
Identificació dels sons essa sorda i essa sonora
amb la grafia corresponent.
·
Diferenciació dels complements de règim verbal,
predicatiu i circumstancial.
·
Reconeixement dels diferents tipus de
complements verbals.
·
Reconeixement dels dialectalismes en un discurs.
·
Identificació de la procedència d’un text per
les característiques lingüístiques.
·
Reconeixement d’una comèdia i de les
característiques del teatre popular.
·
Desenvolupament de tècniques per a utilitzar diferents
tipus de diccionaris.
·
Distingir els dialectes mitjançant l’escolta
d’una sèrie televisiva.
Continguts
actitudinals
·
Respecte per les diferents opinions i
interpretacions sobre un fet.
·
Valoració del teatre com a producte literari i
també social.
·
Respecte pels diversos dialectes com a maneres
diferents d’usar una llengua que permeten reconéixer la procedència del
parlant.
CRITERIS D’aVALUACIÓ
·
Identificar els diversos gèneres periodístics
d’opinió. (M)
·
Reconéixer els fets i les opinions en un text
argumentatiu. (M)
·
Conéixer lèxic relacionat amb el teatre i
usar-lo oralment de manera correcta. (M)
·
Usar correctament les grafies corresponents als
sons essa sonora i essa sorda. (M)
·
Saber pronunciar els dos sons de essa sorda i
sonora (F)
·
Identificar els diferents complements verbals. (M)
·
Saber distingir els diferents complements
verbals pel pronom feble adient (F)
·
Reconéixer les característiques bàsiques dels
dos blocs dialectals (occidental i oriental) i saber distingir ambdós dialectes
en escoltar parlants de diferents indrets. (O)
·
Identificar els elements típics d’una comèdia.
(O)
·
Conéixer les obres més representatives del
teatre popular en la nostra literatura. (M)
·
Conéixer els diferents tipus de diccionaris. (M)
·
Saber redactar un fragment de text d’opinió. (O)
Unitat 6. La
publicitat. Tipus d’oracions (I)
OBJECTIUS
1.
Conéixer les
característiques bàsiques dels textos publicitaris.
2.
Identificar els
recursos estilístics més utilitzats en la publicitat i conéixer-ne les
particularitats en cada mitjà de difusió.
3.
Representar
situacions orals relacionades amb el cotxe.
4. Usar
correctament les grafies corresponents al so palatal fricatiu sord
i als sons africats sords i sonors.
i als sons africats sords i sonors.
5.
Identificar els
diferents tipus d’oració segons el predicat.
6.
Revisar tots
els tipus de complements verbals que hem vist en unitats anteriors.
7.
Conéixer
l’estructura típica dels refranys i aprendre a desxifrar-ne
el significat.
el significat.
8.
Conéixer les
característiques pròpies del dialecte valencià i dels diferents subdialectes.
9.
Saber situar
geogràficament els subdialectes del valencià.
10. Conéixer els autors teatrals més importants de la
literatura universal.
11. Aproximar-se a les companyies i als dramaturgs
contemporanis més destacats de la nostra literatura.
12. Preparar una pàgina amb un processador de textos.
13.
Reconéixer les
semblances entre cinema i teatre.
CONTINGUTS
Continguts
conceptuals
·
Els textos publicitaris: definició, característiques i recursos
estilístics.
·
El lèxic del cotxe.
·
Les grafies corresponents als sons palatals
africats sords i sonors.
·
La grafia corresponent al so palatal fricatiu sord.
·
Les oracions segons el predicat: atributives, predicatives i
impersonals.
·
Els refranys: definició i estructura.
·
Característiques lingüístiques del valencià i dels seus subdialectes.
·
Els principals autors teatrals de la literatura universal.
·
L’evolució del teatre en la nostra literatura.
·
Les companyies i els dramaturgs contemporanis més destacats de la nostra
literatura.
·
L’ús d’un processador de textos.
Continguts
procedimentals
·
Identificació dels diversos elements de què consta un text publicitari.
·
Reconeixement dels recursos estilístics més utilitzats en els eslògans.
·
Ús correcte de les grafies corresponents als sons palatals africats i al
so palatal fricatiu sord.
·
Identificació dels diferents tipus d’oracions segons el predicat.
·
Anàlisi oracional.
·
Interpretació de refranys.
·
Identificació de les característiques bàsiques dels dialectes
valencians.
·
Localització dels diferents subdialectes.
·
Ús dels processadors de textos.
·
Identificació de semblances entre cinema i teatre.
Continguts
actitudinals
·
Actitud crítica davant els textos publicitaris a què ens exposem.
·
Valoració dels refranys com a elements transmissors de la cultura d’un
poble.
·
Interés pel teatre com a expressió artística que reflecteix els canvis
de la societat.
·
Respecte pels diversos subdialectes valencians.
CRITERIS D’aVALUACIÓ
·
Identificar els
diferents elements de què consta un text publicitari. (M)
·
Reconéixer els
diversos recursos estilístics amb finalitat persuasiva. (M)
·
Conéixer lèxic
relacionat amb l’automòbil i usar-lo en textos orals. (M)
·
Usar
correctament les grafies corresponents als sons palatals africats i al so
palatal fricatiu sord. (M)
·
Distingir els
diferents tipus d’oracions segons el predicat i la relació d’aquest amb el
subjecte. (M)
·
Reconéixer les
característiques bàsiques dels principals subdialectes del valencià. (F)
·
Conéixer els
autors teatrals destacats de la literatura valenciana (M)
·
Conéixer els
autors teatrals més destacats de la literatura universal. (O)
·
Conéixer les
companyies i els dramaturgs contemporanis més representatius de la nostra
literatura. (O)
·
Conéixer els usos bàsics d’un processador de textos. (M)
·
Saber elaborar un text publicitari. (O)
Unitat 7. El còmic i
l’auca. Tipus d’oracions (II)
OBJECTIUS
·
Aproximar-se a
l’estructura i a les característiques dels gèneres gràfics.
·
Reconéixer les
diferències entre còmics i auques.
·
Representar
situacions orals relacionades amb el lèxic de l’època medieval.
·
Utilitzar
correctament les grafies corresponents als sons oclusius en posició final de
mot.
·
Usar
correctament les grafies b i v.
·
Saber
desxifrar el significat de les locucions i les frases fetes més conegudes de la
nostra llengua.
·
Identificar
les causes de la davallada de l’ús culte del valencià.
·
Conéixer
les característiques més rellevants de la poesia i la música.
·
Aproximar-se
al moviment musical i literari de la Nova Cançó.
·
Usar
diferents tipografies en un processador de textos.
·
Reconéixer
els edificis més destacats de València dels segles xvi, xvii i xviii.
CONTINGUTS
Continguts
conceptuals
·
Els gèneres gràfics: el còmic i l’auca.
·
Lèxic de la societat medieval.
·
Les consonants corresponents als sons
oclusius.
·
Les grafies b i v.
·
Les oracions segons l’actitud del parlant: enunciatives, interrogatives,
exclamatives, imperatives, dubitatives i optatives.
·
Les locucions i les frases fetes.
·
La situació sociolingüística de la nostra llengua durant els segles XVI,
XVII
i XVIII.
i XVIII.
·
Les característiques més destacades de la poesia i la música.
Continguts
procedimentals
·
Identificació dels trets característics dels gèneres gràfics.
·
Diferenciació entre còmic i auca.
·
Ús correcte de les grafies corresponents als sons oclusius (p/b, t/d,
c/g) en posició final.
·
Ús correcte de les grafies b i v.
·
Classificació de les oracions segons la intenció del parlant.
·
Construcció d’oracions de diferents tipus segons la intenció de
l’emissor.
·
Descodificació de les locucions i les frases fetes.
·
Reconeixement dels elements característics de la lírica i la cançó.
·
Interpretació de les composicions de cantautors de la Nova Cançó.
·
Aplicació de les eines del processador de textos per a modificar la
tipografia d’un text.
·
Identificació dels edificis més destacats de l’època moderna.
Continguts
actitudinals
·
Denúncia d’actituds malvades i egoistes.
·
Valoració de moviments i iniciatives com la Nova Cançó, amb les
quals es lluità per aconseguir la llibertat.
CRITERIS D’aVALUACIÓ
·
Identificar les
característiques i l’estructura pròpies dels gèneres gràfics:
el còmic i l’auca. (M)
·
Conéixer el
lèxic relacionat amb l’edat mitjana. (M)
·
Escriure
correctament les oclusives en posició final. (M)
·
Escriure
correctament les grafies b i v, quan correspon. (M)
·
Diferenciar
entre locucions i frases fetes. (F)
·
Interpretar
locucions i frases fetes habituals de la nostra llengua. (F)
·
Conéixer
la situació de la llengua durant els segles xvi,
xvii i xviii. (O)
·
Identificar
els recursos característics de la lírica. (O)
·
Conéixer els
representants i les línies temàtiques essencials del moviment
de la Nova Cançó. (O)
de la Nova Cançó. (O)
·
Manipular el tipus de lletra amb un processador de textos. (M)
·
Saber redactar un còmic o auca. (O)
Conjugació
verbal
INDICATIU
|
|||||||
1a conjugació
-ar
|
2a conjugació
-er
|
2a conjugació
-re
|
3a conjugació
-ir (pura)
|
3a conjugació
Ir (incoativa)
|
|||
Present
|
Parl-e
Parl-es
Parl-a
Parl-em
Parl-eu
Parl-en
|
Tem
Tem-s
Tem
Tem-em
Tem-eu
Tem-en
|
Perd
Perd-s
Perd
Perd-em
Perd-eu
Perd-en
|
Dorm
Dorm-s
Dorm
Dorm-im
Dorm-iu
Dorm-en
|
Serv-isc
Serv-eixes/-ixes
Serv-eix/
-ix
Serv-im
Serv-iu
Ser-eixen/
-ixen
|
||
Imperfet
|
Parl-ava
Parl-aves
Parl-ava
Parl-àvem
Parl-aveu
Parl-aven
|
Tem-ia
Tem-ies
Tem-ia
Tem-íem
Tem-íeu
Tem-ien
|
Perd-ia
Perd-ies
Perd-ia
perd-íem
perd-íeu
perd-ien
|
Dorm-ia
Dorm-ies
Dorm-ia
Dorm-íem
Dorm-íeu
Dorm-ien
|
Serv-ia
Serv-ies
Serv-ia
Serv-íem
Serv-íeu
Serv-ien
|
||
Perfet
|
He
parlat
Has
parlat
Ha
parlat
Hem
parlat
Heu
parlat
Han
parlat
|
He
temut
Has
temut
Ha
temut
Hem
temut
Heu
temut
Han
temut
|
He
perdut
Has
perdut
Ha
perdut
Hem
perdut
Heu
perdut
Han
perdut
|
He
dormit
Has
dormit
Ha
dormit
Hem
dormit
Heu
dormit
Han
dormit
|
He
servit
Has
servit
Ha
servit
Hem
servit
Heu
servit
Han
servit
|
||
Passat simple
|
Parl-í
Parl-ares
Parl-à
Parl-àrem
Parl-àreu
Parl-aren
|
Tem-í
Tem-eres
Tem-é
Tem-érem
Tem-éreu
Tem-eren
|
Perd-í
Perd-eres
Perd-é
Perd-érem
Perd-éreu
Perd-eren
|
Dorm-í
Dorm-ires
Dorm-í
Dorm-írem
Dorm-íreu
Dorm-iren
|
Serv-í
Serv-ires
Serv-í
Serv-írem
Serv-iren
|
||
Futur
|
Parl-aré
Parl-aràs
Parl-arà
Parl-arem
Parl-areu
Parl-aran
|
Tem-eré
Tem-eràs
Tem-erà
Tem-erem
Tem-ereu
Tem-eran
|
Perd-ré
Perd-ràs
Perd-rà
Perd-rem
Perd-reu
Perd-ran
|
Dorm-iré
Dorm-iràs
Dorm-irà
Dorm-irem
Dorm-ireu
Dorm-iran
|
Serv-iré
Serv-iràs
Serv-irà
Serv-irem
Serv-ireu
Serv-iran
|
||
SUBJUNTIU
|
|||||||
Present
|
Parl-e
Parl-es
Parl-e
Parl-em
Parl-eu
Parl-en
|
Tem-a
Tem-es
Tem-a
Tem-em
Tem-eu
Tem-en
|
Perd-a
Perd-es
Perd-a
Perd-em
Perd-eu
Perd-en
|
Dorm-a
Dorm-es
Dorm-a
Dorm-im
Dorm-iu
Dorm-en
|
Serv-isca
Serv-isques
Serv-isca
Serv-im
Serv-iu
Serv-isquen
|
||
IMPERATIU
|
|||||||
Present
|
-
Parl-a
Parl-e
Parl-em
Parl-eu
Parl-en
|
-
Tem
Tem-a
Tem-em
Tem-eu
Tem-en
|
-
Perd
Perd-a
Perd-em
Perd-eu
Perd-en
|
-
Dorm
Dorm-a
Dorm-im
Dorm-iu
Dorm-en
|
-
Serveix/
-ix
Serv-isca
Serv-im
Serv-iu
Serv-isquen
|
||
Per a
poder aclarir-se millor podíem fer una altra classificació de verbs, ja que hi
ha alguns que tenen alguna peculiaritat a l’hora de conjugar-se. Per tant, a
l’hora de conjugar un verb hem de fixar-se també a quin subgrup pertany.
Començarem per la primera conjugació (els acabats en –ar)
Conjugat
com:
-ar (cantar) = cante, cantes, canta,
cantem, canteu, canten
-jar (com envejar) = envege, enveges,
enveja, envegem, envegeu, envegen
-gar (com pregar) = pregue, pregues,
prega, preguem, pregueu, preguen
-çar (com començar) = comence, comences,
comença, comencem, comenceu, comencen
-car (com remarcar) = remarque, remarques, remarca, remarquem,
remarqueu, remarquen.
Completa les frases que tens a continuació amb els verbs
conjugats de la forma adequada.
Jo ___________ (menjar) pa tots els dies.
Ells ____________(calçar) un quaranta de peu.
Nosaltres ____________ (cantar) en tots els actes del col·legi.
Els mestres _____________ (unificar) els criteris d'avaluació.
A què es ____________ (dedicar) ara els teus avis?
Els meus avis ______________ (fabricar) mobles d'oficina.
Diuen que en aquell casalot els mobles es _______________ (menejar) sols.
No ______________ (apagar) els llums fins a les dotze.
Si no voleu que se us _______________ (corcar) els mobles, els haureu de
tractar amb insecticides.
Què hi ____________ (sucar) a la llet, galetes o coca?
Serà millor que no ____________ (divulgar) el que ha passat.
Xiquets, _____________ (tancar) bé la porta, que fa fred!
Si les mans se't ______________ (ressecar) amb el vent, posa-t'hi crema.
_____________ (tocar) al piano una peça de Tete Montoliu!
Què dius? No m'ho puc creure! Supose que ______________ (bromejar).
Ens han avisat perquè ________________ (desallotjar) la sala. Hi ha perill
d'incendi.
On ____________ (estiuejar) vosaltres?
Quina revista és aquesta que ______________ (vosaltres fullejar)?
Quan ____________ (començar) les vacances et ve de gust dormir tot el dia.
Si _____________ (viatjar) amb avió no podràs veure el paisatge.
Sobretot no vos _________ (equivocar-se) de ruta, que ja fem tard!
En la segona conjugació hem de fer una
distinció; els que acaben en –re i –er. Dels que acaben en –re podem trobar aquestos
dos models de conjugació:
-re (com perdre) = perd, perds, perd,
perdem, perdeu, perden
-re (com prendre) = prenc, prens, pren,
prenem, preneu, prenen
Completa les frases que tens a continuació amb els
verbs conjugats de la forma adequada.
A mi no em ___________ (doldre) que no m’haja convidat a la festa.
Els meus amics _____________ (comprendre) els meus problemes.
Ells ____________ (vendre) tot tipus de llepolies.
Quan vulgues _____________ (prendre- nosaltres) un café una vesprada.
Ell no ___________ (cabre) per aquest forat. És massa gran.
Segons la recepta, els rovells es _____________ (batre) primer.
Ell _______________ (batre) els rovells després però també li ix bé la
recepta.
Maria ______________ (descompondre) l’equació en matemàtiques.
Els meus veïns ________________ (aprendre) ràpidament.
En valencià s’ __________________ (aprendre) els verbs. Ara se’ls sabem
perfectament.
Alguns soldats ___________________ (combatre) en el front.
El meu germà, que és molt pesat, sempre __________________ (debatre) a ma
mare.
El jurat _________________ (absoldre) al pres després de passar tres anys
en la presó.
Hui comença la campanya que __________________ (combatre) el càncer.
Crec que és hui quan els ministres __________________ (debatre) els
pressupostos.
Jo no ________________ (admetre) que em contradigues.
Sempre em ________________ (perdre) en aquest poble.
Jo ________________ (confondre) Marta amb la seua cosina.
No __________________ (comprendre) per què es _______________
(comportar-se) així.
Quan eixim a pegar un volta els meus amics ____________ (prendre) un
refresc i jo _______________ (prendre) un suc.
El formatge es ____________ (fondre) millor si es gras. Jo el que
____________ (comprar) el ____________ (fondre) en una paella.
Un de la meua classe s’ho ____________ (aprendre) tot súper ràpid. Jo, en
canvi, m’ho _______________ (aprendre) més lentament.
En tercer lloc parlarem de la tercera conjugació. Com heu vist en el
primer full, hi ha dos tipus de verbs: els incoatius i els purs. Per aquesta
raó hi ha dos conjugacions.
-ir (com servir (incoatius): sirvisc,
serveixes, serveix/ servix, servim, serviu, serveixen/servixen)
-ir (com dormir (purs): dorm, dorms, dorm,
dromim, dormiu, dormen).
Hi ha models que segueixen el model pur
però presenten una xicoteta irregularitat.
Collir: cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
Cosir: cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen.
Tossir: tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen.
Sortir: surt, surts, surt, sortim, sotiu, surten.
També hi ha verbs que poden seguir els dos
models de conjugació; la conjugació de pur i de incoatiu. Aquestos verbs són:
llegir, vestir, teixir, mentir, engolir, afegir, escopir, renyir, tenyir,
fregir, rostir i acudir.
Completa les frases que tens a continuació amb els
verbs conjugats de la forma adequada.
_______ (sentir) que hages passat
per això.
Sempre _________ (patir) per tot
el món. És molt patidor.
Pareix que tinga un sisé sentit.
Sempre _____________ el que va a succeir-me.
Si tu no et ____________
(divertir) és perquè no vols.
La normativa _____________
(establir) els llocs on no es pot fumar.
Nosaltres simplement
_____________ (reproduir) el que ens van dir en la reunió.
Ella sempre _____________
(fregir) la carn abans de fer la salsa.
Llúcia diu que s’ ______________
(avorrir) molt amb les pel·lícules de por.
Ell ___________ (mentir) als seus
companys.
Últimament, tu _____________
(dormir) massa hores.
Quan hi ha un revolt en la
carretera jo _______________ (reduir) la velocitat.
Si ___________ (dormir) tota la
nit, al dia següent t’alces molt més descansat.
El pare del meu amic
_____________ (sentir) uns sorolls estranys per la nit.
Eixe tornavís ____________
(servir) per subjectar tota la prestatgeria.
Si la creïlla ____________
(bollir) massa es desfà.
Verbs irregulars
Els verbs irregulars, com el propi nom
indica, no tenen cap regla. Per això se’ls hem d’apredre de memòria. Hi ha
molts però començarem este any amb els que més s’utilitzen.
Present indicatiu (saber) present indicatiu (anar)
sé vaig
saps vas
sap va
sabem anem
sabeu aneu
saben van
sé vaig
saps vas
sap va
sabem anem
sabeu aneu
saben van
Present indicatiu (fer) Present
indicatiu (tenir)
faig tinc
fas tens
fa té
fem tenim
feu teniu
fan tenen
faig tinc
fas tens
fa té
fem tenim
feu teniu
fan tenen
Present indicatiu (veure) Present indicatiu (ser)
veig sóc
veus eres
veu és
veiem som
veieu sou
veuen són
veig sóc
veus eres
veu és
veiem som
veieu sou
veuen són
Present indicatiu (estar) Present
indicatiu (poder)
estic puc
estàs pots
està pot
estem podem
esteu podeu
estan poden
Present indicatiu (creure) Present indicatiu
(viure)
Crec visc
Creus vius
Creu viu
Creiem vivim
Creieu viviu
Crecen viuen
Present indicatiu (voler) Present
indicatiu (dur)
Vull duc
Vols dus
Vol du
Volem duem
Voleu dueu
Volen duen
Completa les frases que tens a continuació amb els verbs
conjugats de la forma adequada.
Diumenge ________________ (dur
jo) en xiquet al parc.
No ______________ (saber jo) res
del que ha passat amb Maria.
Nosaltres tenim una reunió a
l’escola i no hi _______________ (poder) faltar.
________ (creure) que eixe
alumnes està mentint.
Jo ____________ (viure) a un
barri molt llunyà.
Jo ____________ (fer) sempre els
deures que em manen els meus professors. En canvi, Joan mai els ____________
(fer)
Tu ____________ (tenir) molta
vergonya però el teu amic, ni en _______ (tenir) ni la coneix.
El meu amic Sergi ____________
(ser) el millor.
Els seus cosins sempre
____________ (anar) de viatge al mateix lloc.
Tot això __________ (tenir) molt
bona imatge.
Alfons i tu ______________ (ser)
els delegats de curs.
Si tu _____________ (voler)
_________ (poder) fer les coses millor.
Tu no ___________ (saber) que
eixes coses no es _____________ (fer)?
Ara practicarem tots els verbs apresos al mateix
temps.
Jo ____________ (escriure) les
correccions amb els bolígraf roig.
Joana i jo _____________
(passejar) totes les vesprades pel parc.
Com que vosaltres no
______________ (atendre) no _______________ (comprendre) les explicacions que
_________ (fer) el professor.
Els alumnes ________________
(començar) les classes amb molt il·lusió, però després...
El decret de salut pública
______________ (establir) els llocs on es pot fumar.
Fixa’t com els xiquets
_______________ (agafar) l’aigua i ___________ (regar) les plantes del jardí.
Cada dia ella
_______________ (eixir) a les 7 de sa casa, __________________ (esmorzar) al
bar de la plaça i, després, ____________ (anar) a treballar.
El
passat
Imperfet d’indicatiu
1a conjugació 2a
conjugació 3ª
conjugació
Jo cant-ava Jo
bat-ia Jo
pat-ia
Tu cant-aves Tu bat-ies Tu pat-ies
Ell cant-ava Ell
bat-ia Ell
pat-ia
Nosaltres cant-àvem Nosaltres bat-íem Nosltres pat-íem
Vosaltres cant-àveu Vosaltres bat-íeu Vosaltres pat-íeu
Ells cant-aven Ells
bat-ien Ells
pat-ien
Els verbs regulars
segueixen aquesta conjugació i, com pots observar, la segona i tercera
conjugació coincideixen. Haureu d’anar en compte amb els verbs que són
irregulars.
CREURE
|
SER
|
DUR
|
FER
|
DIR
|
Creia
Creies
Creia
Crèiem
Crèieu
creien
|
Era
Eres
Era
Érem
Éreu
Eren
|
Duia
Duies
Duia
Dúiem
Dúieu
duien
|
Feia
Feies
Feia
Fèiem
Fèieu
Feien
|
Deia
Deies
Deia
Dèiem
Dèieu
Deien
|
Els verbs veure, treure, riure i caure fan aquest temps verbal com
creare
Hi ha també alguns verbs
que canvien la u de l’infinitiu per la v:
VIURE
|
BEURE
|
Vivia
Vivies
Vivia
Vivíem
Vivíeu
vivien
|
Bevia
Bevies
Bevia
Bevíem
Bevíeu
Bevien
|
Passat simple
1a conjugació 2a
conjugació 3ª
conjugació
Jo cant-í Jo
bat-í Jo pat-í
Tu cant-ares Tu
bat-eres Tu
pat-ires
Ell cant-ara Ell
bat-é Ell
pat-í
Nosaltres cant-àrem Nosaltres bat-érem Nosltres pat-írem
Vosaltres cant-àreu Vosaltres bat-éreu Vosaltres pat-íreu
Ells cant-aren Ells
bat-eren Ells
pat-iren
Passat perifràstic
Jo vaig
Tu vas
Ell va +
infinitiu
Nosaltres vam
Vosaltres vau
Ells van
Perfet
Jo he
Tu has
Ell ha +
participi (batut/ menjat/ sabut…)
Nosaltres hem
Vosaltres heu
Ells han
Aquestos temps verbals
que acabem de donar no s’ha de confondre.
-Perfet. Indica accions
que han començat en el passat i que duren fins al present, o que la seva
terminació està dins el període de l'enunciació -- aquesta distinció resulta
important per casos com per exemple he fet (avui, aquest mes, aquest
any, o alguna vegada amb efectes en el present) vs. vaig fer (ahir,
el mes passat, l'any passat, o fa temps i ja sense efectes en el present). Es
forma amb l'auxiliar haver en present i el participi passat del verb
conjugat (he dit, has badat...). Són correctes, però
arcaiques, les formes havem i haveu: havem
sortit, haveu vist.
-El passat perifràstic i
el passat simple es poden utilitzar en el mateix context, encara que s’utilitza
més el perifràstic. Indica accions ja finalitzades. Actualment el simple té un
ús culte i literari i s'empra sobretot la tercera persona (féu, digué....). És
el temps que acumula més irregularitats. En valencià és perfectament viu,
sovint preferible a la forma perifràstica. Només dues persones (la segona del
singular i la tercera del plural) s'escriuen sense accent.
- Imperfet. Indica
accions que van començar en el passat i que poden no haver finalitzat,
descripcions en el passat, accions d'una durada relativa o bé costums (volia,
ballaven....). Cal destacar que sempre duen accent la primera i la segona
persones del plural.
Per a poder fer el passat de manera correcta s’ha
de saber formar el participi. Ací teniu algunes regles que podeu gastar.
1ª conjugació 2a
conjugació 3ª
conjugació
-at -ut -it
Ha
comprat hem
perdut he
dormit
En la majoria de verbs acabats en –endre i –metre
formen el participi irregular acabat en és
Entendre entés
Aprendre aprés
Prendre pres
Desfendre defés
Heu de tindre en compte que el participi presenta
moltes irregulatitats. Per aquest motiu cal revisar el participi en el
diccionari.
Atendre atés
Córrer corregut
Defendre defés
Establir establit
Fer fet
Haver hagut
Seure segut
Valer valgut
Viure viscut
Ara
repassem d’una manera més visual aquesta teoria.
Espai
destinat per a fer les activitats proposades en la presentació.
_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Ompliu
els espais buits amb l’imperfet corresponent
1. Nosaltres
__________________ (anar) a l’escola amb el tram.
2. Els xics aquells
_________________ (correr) com llebres.
3. El testament no
_______________ (incloure) cap referència als fills.
4. ____________ (fer) les
pastes de Nadal quan passava Tot Sants.
5. En aquella escola no
_________________ (aprender) tanto como en la mia.
Ompliu
els espais amb passat perifràstic
1. Júlia I tu _________________ (sopar) fa uns dies juntes.
2. Anit ________________ (emetre) un documental molt interessant.
3. L’any passat Miquel I Ferran _________________ (treballar) junts.
4.
No
___________________ (recorder) de dir-te que tornaria tard a casa.
5.
Ens
_________________ (telefonar) des dels Estats Units per dir-nos que havien
arribat bé.
6.
No
em _________________ (dir) per què _______________ (marxar) tan de pressa,
vosaltres.
Completa els espais amb el perfet.
1. Hui per la nit
__________________ (veure) la pel·lícula.
2. Ella ________________
(comprar) el pa.
3. Vosaltres _____________
(fer) els deures?
4. Ells ____________ (viure)
a Elx.
5. Hui nosaltres
_____________ (anar) al mercat.
Traduïx les
frases que tens a continuació.
La semana pasada Mónica fue a Sevilla
______________________________________________________________________
El niño llevaba una pelota para regalársela a su
hermano.
______________________________________________________________________
Ayer visitamos la catedral de Barcelona
______________________________________________________________________
Esta mañana nos hemos ido a desayunar.
______________________________________________________________________
En invierno se compraron un chalet.
______________________________________________________________________
Joan ha ido hace un momento a tu despacho pero no
te ha encontrado
______________________________________________________________________
Es un documental muy bueno. Lo he visto esta
mañana.
______________________________________________________________________
Trieu la
forma correcta entre les que us proposem, tenint en compte les indicacions
anteriors:
Aquest matí els mecànics
van canviar – han canviat – canviaren
tots els radiadors.
Quan jo era jose sempre vaig llegir – he llegit – llegia abans
de dormir.
L’altre dia vaig veure – veia – he vist una notícia
en el periòdic sobre el cas dels xiquets robats.
Aquesta setmana he anat – vaig anar- anava a la Facultat tot el que no he
anat – vaig anar – anava durant la
carrera.
L’altre dia mentre vaig corregir – corregia – he corregit
els exàmens, hi havia dues alumnes que volien
– van voler – han volgut parlar amb mi.
GUIA DE LECTURA
Joan Pla (1999),
Només la mar ens
parlará d’amor.
Alzira: Ed.
Bromera
CAPÍTOL I
1. Qui
parla en el primer capítol? (p.14)
2. Per
què diu la protagonista que la seua infantesa és plena de colors? (p.14)
3. Saps
en què consisteix el joc del sambori al qual jugava Laura amb les seues
amigues? (p.15)
4. Quan
Sergi, Enric i Ernest arriben a casa de Laura, quins comentaris va fer sa mare?
(p.15-16)
5. A
què es dedicava el pare de Laura? Quina era la seua afició? Quins animals
caçava? (p.16-17)
CAPÍTOL
II
6. Qui
parla ara? (p.18)
7. Quins
secrets hauria d’explicar a Sergi sa mare quan es fera fadrí? (p.19) Què vol dir “fer-se fadrí”?
8. Per
què negaven a sa mare faena en el poble? Què és el que va haver de fer? (p.19)
9. Ja
en la casa nova, la mare de Sergi decideix de contar-li el primer dels secrets.
Què li diu? També li va avançar el segon dels secrets, de què es tracta?
(p.20-21)
10. Com
era Laura físicament? (p.21)
CAPÍTOL
III
11. Com
és que Laura va poder descobrir la mar? Què va sentir quan la va tindre a prop?
(p.22)
12. Quins
eren els rumors que van córrer quan Sergi va faltar uns dies a l’escola? (p.
24)
13. Per
què van tindre uns dies de festa sense anar a escola? (p.24)
14. Quins
comentaris es van fer a casa de Laura sobre l’avi de Sergi? Qui els va fer?
(p.25)
CAPÍTOL
IV
15. Com
és que la mare de Sergi va rebre una citació judicial? Per què l’havien
denunciada? Qui havia fet la denúncia?
(p.26-27)
16. En
aquest capítol descobrim per què sergi va faltar a l’escola, quina és la raó?
(p.28)
17. On
va estar Sergi durant tot aquest temps? (p. 28)
18. Quina
va ser la decisió del jutge? (p. 28-29)
19. Quin
consell important li dóna a Sergi sa mare la vespra de Nadal? (p.29-30)
CAPÍTOL
V
20. Una
vegada passats reis, quina sorpresa va donar el pare de Laura a la seua
família? Com era la casa on es van mudar? (p.31)
21. Quina
sorpresa va donar Laura als seus pares vespres de la comunió? Explica breument
què li va passar i quines persones van estar implicades en el succés. (p.33)
22. quina
va ser la reacció de la mare en veure-la arribar a casa acompanyada de Sergi? I
la de son pare? (p.35-36)
23. El
dia de la comunió, com anava vestida Laura? (p.36-37)
24. En
veure sergi a l’eixida del temple, com va reaccionar Laura? (p.37)
CAPÍTOL VI
25. Qui
són Negre i Tom? Com arriben a ales mans de Sergi? Com i per què se separen
d’ell? (p.40-42)
Capítol VII
26. Com
es presenta l’estiu per a Laura?
27. Quin
és el projecte dels seus pares per a passar l’estiu?
28. Què
significa “fer boixets”? Qui havia aprés a fer-ne?
29. Quan
el projecte es fa realitat, com va canviar la mare de Laura? Quines coses va
deixar de fer i quines coses va començar a fer?
30. Per
al curs vinent, com es presenten les coses per a Laura i el seu germà?
Capítol VIII
31. Sergi
i sa mare, per evitar la calor, decideixen anar a la platja a passar el dia, a
qui coneixen? De quina manera? A què es dedicava?
32. Quins
sentiments naixen entre la mare de Sergi i l’Emili? Com evoluciona la relació?
Què en pensa Sergi?
33. Quin
fet és el punt de connexió d’aquest capítol amb l’anterior?
Capítol
IX
34. Quins
canvis es produeixen en la vida de Laura des que ingresa en l’internat?
35. Quan
va tornar al poble en vacances de Nadal, quines il·lusions de Laura de Laura es
van veure truncades per sa mare? Per què?
36. Al
cap i a la fi, com va passar sa mare els Nadals?
37. El
temps avança i la vida de Laura i la de la seua família canvia constantment, en
quin sentit?
38. Què
és la cosa? Quins comentaris i de part de qui se’n fan? Què et semblen?
39. Quins
canvis físics experimenta Laura?
40. Recordes
què és un eufemisme? Qui els utilitzava sovint?
Capítol
X
41. Emili
es va quedar a viure amb Sergi i sa mare a partir del tercer estiu que es van
conéixer. Quines van ser les reaccions i opinions i reaccions d’algunes
persones del poble a partir d’aquest fet?
42. Quins
fets van anar demostrant a Sergi que la vida “no era tan senzilla com
semblava”?
43. Quin
incident va patir el seu oncle Jaume?
44. Quines
sensacions experimenta Sergi la nit en què sa mare i Emili van fer l’amor a sa
casa?
45. En
un moment determinat, Emili decideix parlar amb els avis paterns de Sergi per
intentar intercedir entre ells. Quines despostes va trobar?
46. Mentrestant,
quin altre descobriment va experimentar Sergi en la seua vida? (p.68)
Capítol
XI
47. Laura
està estudiant 2n de BUP, ja és fadrina, es fixa en els xics però, en qui
especialmente? Quina circumstància va afavorir la trobada entre ells?
48. En
quins moments Laura pensava més en Sergi? I en quines coses més pensava en
aquests moments del dia? (p.71-73)
49. Què
va passar la nit que els pares no van sopar a casa? Per què Laura tenia “mala
conciencia”? (p.73-74)
50. Laura
i les seues amigues tornen al col·legi després de l’estiu, però… què és el que
ha canviat en elles? (p.76)
Capítol
XII
51. Qui
és Míriam? Què sent Sergi per ella? Ella li correspon? Per què? (p.77-78)
52. Per
Nadal, Laura i Sergi es tornen al poble, com és que Laura no hi era al xalet?
53. Quina
és la proposta que li fa Sergi? L’accepta Laura? (p.81)
Capítol XIII
54. Com
es va prendra sa mare que Laura se
n’anara a pasar la nit de cap d’any fora? I son pare?
55. Ja
en casa d’ôscar, quines van ser les reaccions dels seus antics amics? Què és el
que més temia Laura?
56. Què
van prendre mentre tocaven les dotze campanades? És el més habitual? Saps d’on
ve la tradició que segurament tu segueixes?
57. Com
va acabar la festa?
Capítol XIV
58. Què
va pasar entre Laura i sergi eixa mateixa nit? I els successius fins la
vesprada de Reis?
59. Com
s’ho van arreglar a partir d’aquesta vesprada? Quina promesa es van fer?
60. Ja
separats, com se sentía sergi? Quins pensaments van pasar pel seu cap?
Capítol XV
61. Van
complir la promesa? Què van fer per no alçar sospites?
62. En
un momento de la conversa, laura li diu a Sergi que l’enveja, per què?
63. Quina
opinió es van fer d Sergi les amigues de Laura en l’internat?
Capítol XVI
64. Sergi
reanuda també les clases en l’institut, quina reacció trova en Míriam?
65. Sa
mare i Emili, assabentats de la relació de Sergi amb Laura, què li aconsellen?
66. Quan
es veuen el primer diumenge, patrlen, entre alttres coses, dels pares de Sergi.
Quina información en té Laura? S’acosta a la realitat?
67. Però
què va ocórrer un dels diumenges? Qui va parlar amb Laura després de
l’incident? Què li va dir?
Capítol XVII
68. Com
se sentia Laura al costat de Sergi? De quines coses es va adonar des que es
veía amb Sergi?
69. En
què creia Sergi si era ateu?
70. Qui
va ser la causant d’aquest incident? Quine sraons dóna per justificar la seua
acció?
71. Com
es va sentir Laura després de l’incicent. A quina determinació arriba?
72. Diumenge
següent, qui va acudir a la cita? Com va reaccionar Laura amb cadascun d’ells?
Capítol
XVIII
73. Ja
en casa, sergi comenta a sa mare i a Emili el que ha passat a l’internat,què li
aconsellen?
74. Qui,
pròxim a Sergi, canvia la seua actitud? En quin sentit?
75. Davant
les dificultats, de quina manera tornen a contactar Laura i Sergi?
76. Quina
manera ha trobat Laura de poder eixir de l’internat?
Capítol XIX
77. Quina
determinació van adoptar ara en l’internat amb Laura?
78. Quina
actitud adopta Laura? Amb quina intenció?
79. Davant
les queixes del professorat que havia rebut la directora, què li diu a Laura?
És a dir, quins arguments utilitza per intentar demostrar-li que no ho està
fent gens bé?
80. Quins
resultats va obtindre Laura en la segona avaluació? Què van provocar aquests
resultats?
81. Quines
són les raons per les quals els pares de Laura regutgen Sergi?
82. Ja
a soles Laura i Diana, la seua tutora, què li confessa aquesta? Què li
aconsella implícitament?
83. Què
li diu Laura a sergi en l’últim missatge que li escriu abans de les vacances
de
Pasqua?
Capítol XX
84. Com
s’ho van arreglar per veure’s el segon dia de vacances de pasqua?
85. Com
va ser la trobada dels dos enamorats?
86. On
va ser la cita següent, la segona demostració d’amor? Descriu breument el lloc.
Capítol XXI
87. Qui
és Noèlia? Com és? Per què Laura va confiar en ella per contar-li el seu
secret?
88. Entre
d’altres, laura i Noèlia parlen del germà d’aquella, què en diuen?
89. Per
fi arriben a casa les notes d Laura de la segona avaluació. Què va passar en sa
casa?
Capítol
XXII
90. En
l’entrevista dels pares amb la directora i la tutora, quina actitud va mostrar cadascú?
Capítol
XXIII
91. L’últim
dia del curs, la tutora i després la directora parlen amb Laura, què li diu
cadascuna?
92. Ja
en sa casa, què li comenta el seu germà David? Quin oferiment li fa? Què van
acordar?
Capítol
XXIV
93. Què
sospitava Sergi quan el segon dia de juliol Laura el va rebre sense cap
impediment per part dels seus pares?
94. Com
s’expliquen les paraules de la directora que tant van sorpendre Laura en el
momento en què es van acomiadar?
95. Després
d’una altra vesprada d’amor, ja en casa, els pares de Laura la van advertir
d’alguna cosa, de què es tracta?
Capítol
XXV
96. Quina
intenció tenen els pares amb aquesta advertencia? Com la va encaixar Laura?
97. Qui
era Julín?
98. De
quines coses van parlar en el sopar el senyor Cassany i el pare de Laura? I julín,
Laura i David i Salomé?
99. Com
van anar les coses entre Julín i Laura diez després?
Capítol
XXVI
100. Quina noticia corre per tot el poble? Com
arriba a assabentar-se’n Sergi?
101. Quines
coses es van dir Laura i Sergi en aclarar els rumors?
Capítol
XXVII
102. Com
es va sentir Julín després del rebuig de Laura?
103. Salomé
va voler parlar amb Laura per telèfon, quines coses es diuen? Són les úniques
que parlen? Qui més manifesta les seues queixes?
104. Quina
transcendencia tindria per als pares de Laura rompre les relacions amb els
Cassany?
105. De
què van acusar el pare a ella i a David?
106. Davant
d’aquesta situación, quina decisió van prendre els pares de Laura i David?
107. On
van anar de viatge? Com es comunicaven Laura i Sergi?
108. Quin
mal pensament va tindre Sergi sobre les intencions dels pares de Laura?
109. El
pensament que tenia Sergi era l’encertat?
110. Quina
era l’actitud dels pares de Laura? Què en pensaba David?
111. Quina
descisió van prendre els pares en arribar al xalet de nou?
112. Laura
pensa presentar-se a setembre? Per què?
113. Qui
va exercir una influència molt negativa en la relació de Laura i Sergi? Per
què? Quines coses no podia aceptar?
JOCS DE LLENGUA
CONNECTORS
Si es vol estructurar un text
— Per introduir el tema:
— Per introduir el tema:
L'objectiu principal
de... / Aquest escrit/document tracta de...
Respecte a... / Pel que fa a... / Quant a... / Sobre (el tema de)...
En relació amb... / Un altre punt és... / El punt següent tracta de...
Respecte a... / Pel que fa a... / Quant a... / Sobre (el tema de)...
En relació amb... / Un altre punt és... / El punt següent tracta de...
-Per
marcar ordre:
1r / En primer lloc... / Primer / Primerament / Per començar / D'entrada...
2n / En segon lloc... / Segon / Segonament
3r / En tercer lloc... / Tercer / Tercerament
En darrer lloc / Finalment / En últim lloc... / Per acabar
1r / En primer lloc... / Primer / Primerament / Per començar / D'entrada...
2n / En segon lloc... / Segon / Segonament
3r / En tercer lloc... / Tercer / Tercerament
En darrer lloc / Finalment / En últim lloc... / Per acabar
-Per
fer distincions:
D'una banda,... / De l'altra
Per un costat,... / Per l'altre,...
D'altra banda,... / Altrament,...
Al contrari / En canvi
D'una banda,... / De l'altra
Per un costat,... / Per l'altre,...
D'altra banda,... / Altrament,...
Al contrari / En canvi
-Per
continuar sobre un mateix punt:
A més a més / A més / Així mateix,
Després / Tot seguit / També, / Així doncs...
A més a més / A més / Així mateix,
Després / Tot seguit / També, / Així doncs...
-Per
posar èmfasi en un punt:
És a dir / En altres paraules / Dit d'una altra manera...
S'ha de tenir en compte...
El més important / La idea central / Convé ressaltar
Val la pena recordar / Cal insistir en/a...
És a dir / En altres paraules / Dit d'una altra manera...
S'ha de tenir en compte...
El més important / La idea central / Convé ressaltar
Val la pena recordar / Cal insistir en/a...
- Per posar exemples:
Per exemple / Un bon exemple d'això és... / Com a exemple...
En concret / Com ara
Per exemple / Un bon exemple d'això és... / Com a exemple...
En concret / Com ara
-Per
resumir:
En resum / Resumint el més important...
En conjunt / Globalment...
En resum / Resumint el més important...
En conjunt / Globalment...
- Per
acabar:
En conclusió / En definitiva / En conseqüència / Així doncs...
Per acabar / Finalment...
En conclusió / En definitiva / En conseqüència / Així doncs...
Per acabar / Finalment...
-Si es volen estructurar idees
— Per indicar causa:
perquè (+ v. indicatiu) / ja que / vist que / com que
atès que / a causa de / gràcies a / per culpa de...
— Per indicar causa:
perquè (+ v. indicatiu) / ja que / vist que / com que
atès que / a causa de / gràcies a / per culpa de...
-Per
indicar conseqüència:
en conseqüència / consegüentment / per tant / de manera que / per això
en conseqüència / consegüentment / per tant / de manera que / per això
-Per
indicar condició:
Si / en cas de / a condició de
Si / en cas de / a condició de
-Per
indicar finalitat:
perquè (+ v. subjuntiu) / a fi de / per tal que / amb l'objectiu de
amb la finalitat de...
perquè (+ v. subjuntiu) / a fi de / per tal que / amb l'objectiu de
amb la finalitat de...
- Per
indicar oposició (adversatives):
en canvi / al contrari / tanmateix / ara bé
No obstant això.../ Malgrat això...
en canvi / al contrari / tanmateix / ara bé
No obstant això.../ Malgrat això...
- Per
indicar objecció (concessives):
encara que / malgrat que / tot i que / per bé que
encara que / malgrat que / tot i que / per bé que
[1] NOTA IMPORTANT: Dins el punt de
treball de classe es tindrà en compte l'atenció, actitud, col·laboració i
participació dels alumnes en cada una de les avaluacions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)