DE L'INDOEUROPEU A LES LLENGÜES ROMÀNIQUES

Llengües romàniques from Ramón Navarro

 www.ethnologue.com

 

MOTS PATRIMONIALS I CULTISMES

La majoria de les aportacions al vocabulari català provenen del llatí. Es poden diferenciar 

dos grans grups de mots:

a) Mots patrimonials o populars : provenen de paraules llatines que s'han transformat fins convertir-se al català .Aquestes paraules tenen el seu origen al llatí popular, constitueixen característiques de la nostra llengua i es pot diferenciar de les altres llengues romàniques.

b) Cultismes : provenen del llatí culte a partir de la Edat Mitjana quan es van introduir per a omplir buits lèxics . Van ser adaptats sense cap canvi fonètic per evitar que semblaren mots estrangers.

Els semicultismes es poden veure com una evolució fonètica parcial.

Els al.lòtrops o doblets provenen d'una arrel llatina però un per evolució popular i l'altre per adaptació culta.

Exemples:

LLATÍ	MOT PATRIMONIAL	CULTISME
ARTICULU	artell	article
IGNORARE	enyorar	ignorar
RADIU	raig	radi
ORGANU	orgue	òrgan
SPATULA	espatlla	espàtula

SíL·LABES I SEPARACIÓ DE SÍL·LABES

DÍGRAFS

ELS DÍGRAFS

És un grup de dues grafies que representen un únic so.

Se separen:	No se separen:
rr: ar-ri-bar, cor-re-foc, ... ss: cos-set, pis-sar-ra l·l: no-vel-la, col-le-gi, ... tx: cot-xe, car-tut-xe-ra, ... ix: co-nei-xi-a, ca-lai-xe-ra, ... tj: plat-ja, cor-ret-ja, ... tg: for-mat-ge, pa-ti-nat-ge, ...	ll: u-llets, co-lla, ... ny: ba-nya, a-ra-nya, ... gu: es-ti-gués, for-mi-gues, ... qu: pe-ri-qui-to, pa-quet, ... ig: ma-reig, de-sig, ...

LES FRUITES

http://www.avl.gva.es/va/publicacions/Col-lecci---L-xics-/Fitxes/L-xic-de-les-fruites-i-verdures

ELS TEXTOS EXPOSITIUS

Textos Expositius from Mariapin

Activitat lectura. Activitat 19

Pellisser: Qui adoba i ven pells; cast. peletero. Los pellicers veem, Sènyer, que han offici e mester de ajustar una pell ab altra e de cosir una pell ab altra, Llull Cont. 122

Llenyater: leñador

Coeter: Pirotècnic (Val.).

Carboner: Home que fa o ven carbó; cast. carbonero. Un hom carboner era pobre..., e una nit faent en una muntanya son carbó, Eximplis, ii, 156.

Argenter: Home que treballa en la indústria de l'argent, de l'or i de les pedres fines; cast. platero. Gran re d'argenters e de revenedors qui tenien en lurs obradors gran re de copes bacins pitxers talladors escudelles d'aur e d'argent e d'altres joyes, Llull Blanq. 84. Com [mira] son més rich brillant un argenter, Canigó, iii.

Miner, home que treballa a treure argent de les mines. Lo pabordre de Tarragona començà a fer una cava molt gran e pregon e longa a argenters qui sabien de caves a fer, Desclot Cròn., 86

Nevater: 2. m. i f. Qui es dedicava a arreplegar neu i a vendre-la en l'estiu (Barc., Val., Mall.); cast. nevero. Los nevaters se són desvergonyits demanant disminuir lo pes, doc. a. 1706 (Aguiló Dicc.).

Velluter: Qui feia o venia vellut; cast. terciopelero. Viurien honradament ab l'ofici de velluter, doc. a. 1573 (BSAL, xxii, 158). Sebastià Sparse, valluter, doc. a. 1623 (BSAL, xxii, 315).